Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions- Comentaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions- Comentaris. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de gener del 2013

Projecte Multimèdia

El treball que havíem de fer com a Projecte final de l'assignatura constava, com ja he comentat en altres entrades, de fer un material didàctic multimèdia interactiu en grup.

El nostre treball tracta i treballa continguts pertanyents a l'àrea de les matemàtiques, sempre procurant crear activitats que fossin significatives i relacionades amb allò treballat anteriorment a les aules. Perquè no volíem que aquest joc interactiu s’emprés com una eina d'ensenyament directe, sinó més com una eina de suport i reforç dels aprenentatges adquirits durant les classes. D'aquesta manera els infants podran assimilar de millor manera, podran treballar els continguts en petit grup i inclús amb les famílies, perquè el projecte estirà gravat en format  CD, per a que se'l puguin endur a casa.

El nom del projecte va ser "La descoberta d'en Víctor"

Aquest projecte consta de vàries parts importants:

1- Conte--> Vàrem pensar en crear un conte per introduir el tema del que tracta el joc i, incentivar d'aquesta manera la motivació i interès a fer les activitats següents.

2- Activitats --> Arrel del conte hem creat un grapat d'activitats de lògica matemàtica. Hem creat cinc blocs d'activitats de dues activitats cada un.

3- Guia didàctica --> És un document essencial en tot programa multimèdia educatiu. Aquí s'especifica i s'explica de manera general en que consta el joc i de quina manera enfocar-lo. és a dir unes petites orientacions d'ús i metodologia. També es fa evident perquè es considera programa didàctic, és a dir, els objectius i finalitats pedagògiques en els que està basat.

Hi ha uns punts essencials que s'hauran de tenir en compte a l'hora de preparar el guió i per la futura creació del material multimèdia. Aquest estan molt ben explicats a la lectura de Santos Urbina anomenada : "Algunas consideraciones en torno al software para la educación Infantil", presentada a la revista Edutec num 13.

Per fer la presentació del treball vàrem haver de fer un Power Point amb unes característiques concretes com són: 20 diapositives de durada no inferior ni superior a 20 segons. D'aquesta manera podíem exposar tots els grups de classe a l'hora i el mateix dia.

Vos present el nostre Pechacucha: Amb això tindreu una lleugera idea del que tracta i de que consta el nostre treball didàctic multimèdia.





Si voleu vorer el Projecte sencer feu clic al següent enllaç o mireu l'enllaç al bloc anomenat MESTRES TIC que és el que hem creat amb grup de treball.

http://22025mestrestic.blogspot.com.es/







Pissarra Digital



La primera setmana de Gener vàrem treballar amb la PDI: Pissarra Digital interactiva. 

Na Marina ens va mostrar de que constava i per a que la podíem emprar, podent experimentar de manera directa amb ella. 

La veritat que penso que és un recurs Innovador de qualitat per l'ensenyament a les aules, però que no hem d'oblidar-nos del que és l'exploració i l'experimentació per als més petits. 

Un possible desavantatge que trobo és la dificultat de moure el cursor amb agilitat, perquè de vegades has de picar vàries vegades per a que la pissarra ho capti i, aixo, fa perdre bastant de temps (cosa tan desitjada dintre del calendari escolar i horari laboral a les escoles). Però per un altre banda veig que té un unt de qualitats i aplicacions didàctiques útils per a les aules, entre d'elles l'adaptació de les activitats a nens amb N.E.E. 

A continuació faré la reflexió adient a la pissarra digital: 

QUÈ ÉS LA PDI?
La pissarra digital  o pissarra electrònica és un sistema tecnològic integrat per un ordinador multimèdia, el qual ha d’estar connectat a Internet i amb un videoprojector per projectar  sobre una pantalla o paret blanca tot el que mostra el monitor de l’ordinador.  El que la fa ingeniosa i útil dintre de les aules és la característica de poder interactuar amb ella; és a dir, que els alumnes i els mestres poden emprar la pissarra directament amb la mà i altres utensilis gràfics com si es tractés del ratolí de l’ordenador. Això permet que tots els components de la classe puguin visualitzar i comentar els documents i tota mena d’arxius visuals – auditius, etc, de manera conjunta. 

Aquest nou sistema d’ensenyament a través de les eines tecnològiques afavoreix els aprenentatges ja que motiva i suscita un gran interès als estudiants. Que tots els infants d’avui en dia es fascinen amb les tecnologies, és ben evident; però com sempre,  jo em quedo amb la idea de que aquestes eines s’han emprar com a suport i reforç de la resta de tipus de metodologies, més de caràcter autònom, creatiu i d’exploració, al igual que la resta de competències a tractar dintre el currículum. Perquè primer s’ha d’ensenyar de manera vivencial i pràctica i desprès donar pas a reforçar gràcies a aquestes eines, encara que també s’ha de treballar la competència de la tecnologia com a material d’estudi concret. Perquè sinó, aquesta eina interactiva acabarà utilitzant-se tal com s’empraven i , desgraciadament, encara s’empren, les tan conegudes fixes d’aprenentatge poc significatiu.

La PDI ens serveix per moltíssimes coses dintre de l’aula com per exemple jugar de manera interactiva i cooperativa. També projectar les imatges, els vídeos, els treballs, els projectes que s’estan treballant, fotografies, plafons i demés articles i documents que es vulguin mostrar als nens.
Aquest són alguns dels objectius que es tenen en compte a l’hora d’emprar la PDI a les aules:
- Fer classes dinàmiques, divertides i motivadores; podent incentivar la creativitat de manera autònoma i espontània.
-  Facilitar i suport didàctic per emprar diferents estratègies d’aprenentatge  i formar diferents agrupaments.
- Afavorir el pensament crític à A través de l’exposició de documents, de vídeos, de documentals de manera més senzilla i ràpida es pot potenciar la reflexió conjunta del grup i de manera individual, per desprès comentar i compartir els pensaments i sensacions.

El docent  té una eina per recolzar les seves explicacions que podran ajudar a complementar i enriquir l’assimilació de continguts . Perquè el mestre sempre ha de corroborar que l’alumnat ha entès el que estan tractant. També podrà crear activitats dinàmiques i motivadores a treballar amb la pissarra.

Es poden crear programes multimèdies didàctics de qualsevol matèria i que tracti qualsevol contingut o tema transversal adient. Es pot intercanviar informació i documents amb altres escoles o companys gràcies als correus electrònics, xarxes socials o blogs. A la mateixa vegada es pot cercar qualsevol dubte o qualsevol informació al temps que s’està impartint la classe o s’està treballant el projecte, gràcies als buscadors d’Internet.

Un altre qüestió serà el lloc on col·loquem la PDI. Si només tenim una al centre, penso que hauria d’estar situada a l’aula d’usos múltiples per a que totes les classes puguin accedir-hi, fent un cronograma i un horari per a cada professor i cada grup-classe. Penso que si es té la PDI a l’aula, hem d’evitar emprar-la com a eina essencial, perquè al meu parèixer, seria tornar als llibres de text, deixant de banda la reflexió a través de l’experimentació sensorial. Ho he comparat amb els llibres de text, però això tampoc és del tot cert, ja que els llibres de text són fixos sense possibilitat d’ampliar i amb la PDI s’obre un món ple de possibilitats de crear i fer una recerca quasi infinita.

Les noves tecnologies en  general i la PDI de manera més concreta han innovat la manera d’ensenyar i d’aprendre, però mai hem d’oblidar que els infants han de moure’s, tocar, olorar, experimentar i explorar l’entorn per arribar a una comprensió completa i significativa. A més d’això el mestre té també una feina afegida que és adaptar les activitats proposades i les dificultats de les mateixes a possibles dificultats i necessitats especials dels nens.








dimecres, 9 de gener del 2013

Noves Tecnologies i Ortografia




Aquesta entrada tracta de fer un breu resum del que debat que vàrem treballar a l’assignatura de Llengua espanyola: Estratègies de la comunicació. Aquest debat tractava el tema de les noves tecnologies i com ,aquestes, interfereixen en l’aprenentatge i l’evolució de l’escriptura. 

Per dur a terme el debat ens vàrem haver de documentar i investigar per poder treure diferents opinions i conclusions envers el tema; el debat estava muntat de tal manera que hi havia companyes que estaven en el grup de les persones a favor, altre grup que estava en la posició de en contra i el tercer grup que era el públic. Això ens va servir per tenir opinions i conèixer els dos aspectes o dos cares de la moneda; perquè com ja vaig comentar en les meves primeres entrades, les noves tecnologies ens han aportat molts beneficis però també perjudicis, segons com es miri, en alguns camps de la vida, com ara la comunicació i els canvis en l’escriptura. 

Jo, el que vull esposar aquí és aquest recull d’idees i pensaments que envolten aquests ambients tan relacionats: el món de la comunicació que ha anat transformant-se i adaptant-se als avanços entorn  les noves tecnologies, i , l’escriptura, la qual no és més que una manera de poder transmetre la informació i les nostres idees a la resta de persones, amb la possibilitat de que perduri al llarg del temps: comunicació no directa i diferida.

A continuació descriuré els punts i pensament que es debateren, tant a favor com en contra envers les TIC en relació a l’escriptura:


  • Els telèfons mòbils amb els missatges de text han fet que s’hagi d’economitzar temps i espai a l’hora d’escriure i això ha creat moltíssimes faltes d’ortografia i fins i tot han creat una nova manera d’escriure més icònica i menys elaborada. Per exemple la transformació del perquè en “x”, com el per en matemàtiques. 



  •  En contrapunt a aquesta idea, la rèplica que varen fer el grup que estava a favor era que això comportava un nou sistema de comunicació, en la qual els que escriuen així (que solen ser els joves), estaven creant un sistema de comunicació criptogràfica. I  enraonar tot això és fruit d’un anàlisi i un treball cognitiu que no s’ha d’infravalorar. Els joves creen un nou sistema per a que els adults no l’entenguin, és un símptoma més de rebel·lia, típica de l’edat.



  • També es va esmentar que avui en dia hi ha moltíssimes noves generacions d’escriptors joves, perquè les noves tecnologies han aportat un nou suport on poder escriure i reflexionar sobre moltíssims temes, a la vegada que es poden documentar per poder corregir al moment, per exemple amb un diccionari on-line.

  •  Pel que fa al corrector ortogràfic del programa “Word” va haver comentaris tant a favor com en contra. A favor es podia dir que al moment en que el programa et corregeix te n’adones de les errades que fas, però en contraposició hem de dir que potser molts de joves, i no tan joves, no es fixen amb això, sinó que aprofiten l’autocorrecció per evadir responsabilitats; sense fixar-se amb les errades per tal de millorar.


  • Gràcies a les noves tecnologies la gent es comunica més i pot comunicar-se en la distància. Quantes famílies separades per obligació tenen una millor qualitat de vida gràcies als avanços en la era de la tecnologia? 
  • Gràcies a Internet hi ha un índex molt més gran de lectors que anys enrere.

  • Les noves tecnologies han fet que quasi desaparegui l’escriptura manual, donant així nul·litat a l’art de la cal·ligrafia, tan important en un altra època. Quants de joves hi ha avui en dia que tenen una lletra tal que, quasi no s’entén? 

-          Una persona del públic va contar un cas en el que a una escola durant una jornada de portes obertes es va convidar a nens i nenes de tota classe i condició social per jugar i estar a la sala d’ordinadors durant una tarda. El més curiós va ser que els nens que vivien a centres interns varen ser els que demanaven a les mestres que els hi corregís els correus que volien enviar, ja que aquesta era la seva cara de presentació. Deien que era una manera molt positiva de poder fer amics i tractar amb al·lots de la mateixa edat, perquè si aquests mateixos joves es veiessin al carrer, possiblement els de condició i classe social més alta no parlarien amb aquests de classe social baixa.

Aquest varen ser alguns dels comentaris, entre d’altres, que es varen sentir durant el debat, sense parlar de la analfabetització digital en la que es troben immerses avui dia moltes de les persones que al seu dia no varen estudiar res de tecnologia informàtica. Com podeu vorer, hi ha varies d’aspectes negatius, però hi havia moltíssims més de positius. 

La meva conclusió al respecte és que les Noves Tecnologies existeixen i estan al nostre món i per sort, al nostre abast. Que no podem obviar-les sinó que em de aprofundir en el seu coneixement i pràctica, ja que això ens possibilita més eines d’aprenentatge i ensenyament. 

Al respecte a les faltes ortogràfiques em pregunto: I jo quan era més jove no feia també faltes ortogràfiques? I això que no tenia ni telèfon mòbil, ni tenia accés a Internet, de fet ni ho coneixia. Així que penso que les faltes han estat sempre i som naltros, els futurs i actuals mestres, els que hem de treballar conjuntament amb aquestes noves tecnologies per recolzar i motivar a aprendre a escriure bé i amb qualitat, a no ser merament agents passius de la comunicació i a adonar-nos del que està bé, tenint en compte també el context en el que ens trobem. Perquè no serà igual, la manera en la que parlarem o escriurem amb un amic que amb un professor o superior. 

Les noves tecnologies han afavorit moltíssim molts aspectes de la nostra societat, de l’educació i l’ensenyament. Què em dieu de l’ensenyança a distància? No és això una cosa molt afavoridora del desenvolupament cognitiu i intel·lectual de les persones? 

A continuació vos deixo algunes de les adreces d’articles que parlen sobre aquesta temàtica i valtros mateixos podeu fer la vostra pròpia reflexió:


  

dijous, 27 de desembre del 2012

Què és un MOOC? - Conferència Jordi Adell



Fa uns dies vaig  poder assistir, gràcies a la Universitat que estava treballant envers el curs de les TIC aplicades a l’educació que es realitza cada any pels professors del centre, a la conferència que donava en Jordi Adell . Els alumnes no assisteixen a aquest curs, però com estem fent l’assignatura de noves tecnologies, na Marina ens va oferir si volíem anar a la xarrada d’introducció que donava en Jordi Adell a la seu de Mallorca. Naltros la vèiem per vídeo conferència, com altres tantes assignatures.
En aquesta conferència es va parlar de noves tecnologies i el seu tractament a l’educació, principalment es parlava de l’educació superior i universitària, però tots aquests conceptes sempre ens poden servir com a futurs docents, siguin quines siguin les edats dels alumnes.

En Jordi va començant parlant de noves tecnologies i els canvis que s’han de promoure als centres educatius per dur-les a terme de manera completa i amb significativitat. Ens va parlar de les seves virtuts i de la importància de les mateixes a la vida diària. La veritat que va ser una conferència molt interessant, però que a part de que no es sentia tot lo bé que aquest home es mereixia, explicava i parlava tan ràpid que de vegades a mi se m’escapaven alguns termes i no podia enfilar bé l’explicació. 

Va arribar a un punt que va començar a parlar d’una cosa anomenada “ MOOC”, i en aquest moment si que vaig pensar: “mare meua, ara sí que no m’assabentaré de res”, però no va ser així perquè ens va presentar el què eren i perquè servien, junt amb les virtuts d’aquests programes en referència a la nostra crisi actual. Per això jo, des de aquí, us vull explicar què són i quines funcionalitats tenen. A més a més os deixaré la meva reflexió sobre els mateixos. 



Podeu trobar la videoconferència i altres enllaços d'articles interessants a :




MOOC: Massive Open Online Courses 

Un MOOC és una nova manera d’aprendre. Es tracta d’un curs obert per a tothom i gratuït, vendria a ser com un curs en línia on tots els participants són a la vegada Mestres i aprenents, ja que tothom que hi participa com aprenent pot implicar-se en el procés d’aportar alguna cosa sobre el tema a tractar. És un debat obert, on per accedir al curs no has de pagar res, però si vol obtenir un certificat del mateix, això sí es paga.

Totes les persones que  s’impliquen passen a formar part de la gran família interconnectada en ret…, Mooc no està només a un lloc on accedir sinó que és arreu de tot Internet.  Es una nova manera d’aprendre, aprofitant les noves tecnologies i l’accés a Internet arreu del món, entre tots creant coneixements i aprenentatges. Tot el treball que es fa es compartit. 

Es una manera d’aprendre en un món interconectat i per tota la vida;  és un curs amb principi i fi,  però al que sempre pots tornar a accedir i ampliar els coneixements, com si fos un reciclatge, perquè sempre pot continuar sapiguent sobre el tema i si aquest ha evolucionat mijantçant la investigació. Pero no deixa de ser un Curs formatiu amb persones que ofereixen els coneixements – conceptes i material didàctic, amb professors que imparteixen la classe mitjançant la connexió a Internet . 

 Com diu es vídeo que desprès vos mostraré: és un ESDEVENIMENT en el qual les persones s’interessen per un tema, s’ajunten, ho parlen  i ho treballen. El curs es distribuït per entrades de blogs, webs, twitter, discussions, etc. El Mooc promou l’estudi independent que cada persona pot fer, a qualsevol edat i condició social. 

I això; qui ho crea? Les institucions com les Universitats i algunes Empreses són les que fomenten aquests mètodes. Són els professors els qui creen i ofereixen els coneixements i continguts que s’aniran refent a mida que s’impliquen els participants.  I per què les empreses?: dons perquè és una manera de captar als millors estudiants de tot el món i desprès contractar-los. Ara ja no es mirarà tant si tens un títol Universitari, potser les empreses empraran aquests cursos per fer la criba entre tant i tant currículum amb potser, els mateixos títols educatius. 

Al vídeo que vos deixaré penjat explica que l’avaluació la fan els mateixos alumnes, ells mateixos avaluaran si han après o no. Però jo he cercat altres articles, perquè això no em quedava molt clar i he vist que en alguns MOOCS sí són els mateixos alumnes els que es corregeixen entre sí, encara que a la web de la Universitat  Politècnica de València he vist un subapartat d’exàmens.  Suposo que per obtenir el diploma del curs has de fer un examen que serà corregit per l’equip docent.
 “Este modelo cambia radicalmente los cimientos de la educación. El conocimiento se abre y ya no está reservado a un pequeño grupo de personas que pagan por recibir este privilegio. Según él, hay muchas empresas que estarían dispuestas a financiar estos proyectos para buscar talento. También siempre queda el recurso del pago, pero una cifra mucho más baja que las universidades más elitistas.”
“Mucha gente piensa que el aprendizaje a distancia a través de Internet es de peor calidad y los alumnos obtienen peores resultados. Sin embargo, la realidad es bien distinta. Además, realizar y superar un curso en Internet bien organizado no es sencillo y demuestra una serie de aptitudes que los estudiantes de la enseñanza "cara a cara" puede ser que no posean. Por ejemplo, en el artículo Top 5 Reasons Employers Should Hire Online Students nos dice que los estudiantes que realizan y superan un curso online suelen estar mejor organizados, trabajan más duro, suelen ser más disciplinados y automotivados, suelen tener una orientación para la consecución de objetivos y son independientes.”(http://desarrolloweb.dlsi.ua.es/cursos/2012/que-son-los-moocs/preguntas-respuestas).
Un altre pàgina que ens parla de l’educació i el coneixement llibre per a tothom és la següent: (http://www.oecd.org/spain/42281358.pdf )

Ara que més o menys vos he explicat les característiques més bàsiques dels Moocs voldria exposar les meves idees i reflexions al respecte d’aquesta nova corrent basada en els aprenentatges autònoms i lliures, els quals es suporten gràcies a la interconectivitat de la línia ret que és L ‘Internet.
Per una banda m’encanta l’idea  de “ Coneixements i estudis lliures i oberts per tothom”, que promulga aquest mètode; però per un altra banda em fa qüestionar-me algunes coses que jo mateixa m’he anat contestant:
Ara ja no cal anar a l’escola? à En un principi aquest cursos són de formació professional o Universitària, és a dir, van adreçats a majors de 16 anys. No pertoca al que és la educació obligatòria. A més és una manera d’estudiar autònomament i mitjançant recursos que potser un nen o jove més petit no podria o no sabria emprar-los.
On trobar-los? à A través de Google es poden trobar alguns establiments que ofereixen aquest cursos, com són les Universitats i les Empreses. Sent aquests fiables, ja que estan recolzats pel seu propi nom.
Qui els imparteix? à L’imparteixen els mateixos professors de les Universitats.
Com pot afavorir a la crisi mundial? à Al meu parèixer la clau essencial per sortir de la crisi és el coneixement i l’educació; saber quins deures i quins drets tenim. Quanta menys inconsciència i menys analfabetisme i més estudis primaris i superiors més podrem encaminar al país cap a un futur estable.
A més d’això, en Jordi Adell ens va plantejar la hipòtesi de Quants professors hi ha que es dediquen a impartir les classes llegint la teoria?, Quants professors donen classes magistrals a centenars d’alumnes sense arribar a conèixer els seus noms i ni tan sols a veure-les les cares? I a això jo comento que es veritat, que si hi ha professors que imparteixen d’aquesta manera les classes, perquè no pot haver un professors que doni les classes- tutorials per Internet i que a més pugui arribar a una quantitat molt més gran de gent, de forma gratuïta. Això faria que les Universitats no haguessin de pagar tants sous a tants professors, ja que amb un s’arriba a moltíssima més gent, emprant aquest mètode.
A continuació anomenaré les avantatges i els inconvenients que veig jo a aquest nou moviment d’aprenentatge:
Avantatges

·         Qualsevol pot accedir: EDUCACIÓ OBERTA I LLIURE PER A TOTHOM! (no hi ha més que dir).

·         No editorials: Ja està bé de que les editorials s’embossin tal quantitat de diners. Es una empresa, i com qualsevol altre és normal que hagi de guanyar diners, però penso que ha arribat un moment que rebentarà. Hi ha sectors en els que cap empresa no s’hauria de beneficiar de manera profitosa i exagerada per poder guanyar diners com són; per a mi, l’educació i la sanitat.

·         Implica esforç però no econòmic à Tots els que vulguin accedir al diploma, hauran de fer un gran esforç i ser constants, crítics i amb voluntat, però no esforços econòmics.
Inconvenients
·         Dispersió : Els alumnes i estudiants es dispersaran més, s’hauran de centrar molt més en el que llegeixen perquè no tenen un professor al davant a qui preguntar desprès. Encara que poden efectuar preguntes via on-line.
 ·         No fiabilitat de la informació :  Cóm saber si els cursos on-line que trobam són del tot fiables? Jo penso que això s’ha d’investigar molt bé abans d’apuntar-te a un d’ells. Encara que essent gratuïts tampoc es perd massa si resulta no ser fiable. Si volen treure un diploma al final, jo penso que s’haurien d’adscriure als Moocs de les Universitats.
A continuació afegiré un text que m’ha agradat molt i l’he trobat al següent enllaç:

¿Qué significa todo esto?
Como la mayor parte de las cosas a nuestro alrededor, el futuro ya está inventado. Al igual que internet lleva existiendo desde los años 60, las claves para un nuevo mundo del conocimiento ya existen. La competencia será más global. Universidades más mediocres tendrán que adaptarse o morir. Si un estudiante madrileño por 100 dólares tiene acceso a los mejores profesores del mundo en la materia que a le interesa de Harvard y MIT, a lo mejor se replantea la necesidad de ir a una universidad aquí.
Si las compañías también dejan de darle tanta importancia al título y valoran estos cursos entonces estamos antes un cambio de paradigma radical.
Este camino tendrá sus pros y sus contras. Ambos mundos convivirán durante muchos años más. Pero la información libre será capaz de cambiar el mundo a una velocidad mucho más rápida que el sistema actual. Estamos ante un sistema quebrado listo para ser reinventado. El conocimiento que circula con libertad y sin barreras llegará más lejos.

Quasi tots els articles que he trobat i llegit per saber què és un Mooc em parlaven d’escoles i Universitats a Estats Units que oferien aquesta tipologia d’estudis, a més d’algunes empreses que també els oferien perquè així capten, com he dit abans, als millors estudiants i científics, les millors ments que comportin un benefici al seu mateix desenvolupament i li facin millorar. Mentre anava llegint m’anava preguntant si també al nostre País, ja que jo mai ho havia escoltat, també s’estaven portant a terme aquests nous avanços en educació lliure, gratuïta i oberta per  tothom. La resposta es sí, he cercat al buscador de Google les paraules “cursos online gratuitos” i hi havia un bon grapat de portals webs que els oferien, entre aquests hi havia Universitats (com la de Valencia i Madrid) i Empreses que també ho fomentaven.
A continuació vos deixo l’enllaç amb una pàgina que ofereix un llistat de molts altres portals webs per estudiar gratuïtament via online:

I un vídeo que trobareu al youtube que vos explica alguna coseta més dels MOOCS: