divendres, 25 de gener de 2013

Pissarra Digital



La primera setmana de Gener vàrem treballar amb la PDI: Pissarra Digital interactiva. 

Na Marina ens va mostrar de que constava i per a que la podíem emprar, podent experimentar de manera directa amb ella. 

La veritat que penso que és un recurs Innovador de qualitat per l'ensenyament a les aules, però que no hem d'oblidar-nos del que és l'exploració i l'experimentació per als més petits. 

Un possible desavantatge que trobo és la dificultat de moure el cursor amb agilitat, perquè de vegades has de picar vàries vegades per a que la pissarra ho capti i, aixo, fa perdre bastant de temps (cosa tan desitjada dintre del calendari escolar i horari laboral a les escoles). Però per un altre banda veig que té un unt de qualitats i aplicacions didàctiques útils per a les aules, entre d'elles l'adaptació de les activitats a nens amb N.E.E. 

A continuació faré la reflexió adient a la pissarra digital: 

QUÈ ÉS LA PDI?
La pissarra digital  o pissarra electrònica és un sistema tecnològic integrat per un ordinador multimèdia, el qual ha d’estar connectat a Internet i amb un videoprojector per projectar  sobre una pantalla o paret blanca tot el que mostra el monitor de l’ordinador.  El que la fa ingeniosa i útil dintre de les aules és la característica de poder interactuar amb ella; és a dir, que els alumnes i els mestres poden emprar la pissarra directament amb la mà i altres utensilis gràfics com si es tractés del ratolí de l’ordenador. Això permet que tots els components de la classe puguin visualitzar i comentar els documents i tota mena d’arxius visuals – auditius, etc, de manera conjunta. 

Aquest nou sistema d’ensenyament a través de les eines tecnològiques afavoreix els aprenentatges ja que motiva i suscita un gran interès als estudiants. Que tots els infants d’avui en dia es fascinen amb les tecnologies, és ben evident; però com sempre,  jo em quedo amb la idea de que aquestes eines s’han emprar com a suport i reforç de la resta de tipus de metodologies, més de caràcter autònom, creatiu i d’exploració, al igual que la resta de competències a tractar dintre el currículum. Perquè primer s’ha d’ensenyar de manera vivencial i pràctica i desprès donar pas a reforçar gràcies a aquestes eines, encara que també s’ha de treballar la competència de la tecnologia com a material d’estudi concret. Perquè sinó, aquesta eina interactiva acabarà utilitzant-se tal com s’empraven i , desgraciadament, encara s’empren, les tan conegudes fixes d’aprenentatge poc significatiu.

La PDI ens serveix per moltíssimes coses dintre de l’aula com per exemple jugar de manera interactiva i cooperativa. També projectar les imatges, els vídeos, els treballs, els projectes que s’estan treballant, fotografies, plafons i demés articles i documents que es vulguin mostrar als nens.
Aquest són alguns dels objectius que es tenen en compte a l’hora d’emprar la PDI a les aules:
Fer classes dinàmiques, divertides i motivadores; podent incentivar la creativitat de manera autònoma i espontània.
Facilitar i suport didàctic per emprar diferents estratègies d’aprenentatge  i formar diferents agrupaments.
Afavorir el pensament crític à A través de l’exposició de documents, de vídeos, de documentals de manera més senzilla i ràpida es pot potenciar la reflexió conjunta del grup i de manera individual, per desprès comentar i compartir els pensaments i sensacions.

El docent  té una eina per recolzar les seves explicacions que podran ajudar a complementar i enriquir l’assimilació de continguts . Perquè el mestre sempre ha de corroborar que l’alumnat ha entès el que estan tractant. També podrà crear activitats dinàmiques i motivadores a treballar amb la pissarra.

Es poden crear programes multimèdies didàctics de qualsevol matèria i que tracti qualsevol contingut o tema transversal adient. Es pot intercanviar informació i documents amb altres escoles o companys gràcies als correus electrònics, xarxes socials o blogs. A la mateixa vegada es pot cercar qualsevol dubte o qualsevol informació al temps que s’està impartint la classe o s’està treballant el projecte, gràcies als buscadors d’Internet.

Un altre qüestió serà el lloc on col·loquem la PDI. Si només tenim una al centre, penso que hauria d’estar situada a l’aula d’usos múltiples per a que totes les classes puguin accedir-hi, fent un cronograma i un horari per a cada professor i cada grup-classe. Penso que si es té la PDI a l’aula, hem d’evitar emprar-la com a eina essencial, perquè al meu parèixer, seria tornar als llibres de text, deixant de banda la reflexió a través de l’experimentació sensorial. Ho he comparat amb els llibres de text, però això tampoc és del tot cert, ja que els llibres de text són fixos sense possibilitat d’ampliar i amb la PDI s’obre un món ple de possibilitats de crear i fer una recerca quasi infinita.

Les noves tecnologies en  general i la PDI de manera més concreta han innovat la manera d’ensenyar i d’aprendre, però mai hem d’oblidar que els infants han de moure’s, tocar, olorar, experimentar i explorar l’entorn per arribar a una comprensió completa i significativa. A més d’això el mestre té també una feina afegida que és adaptar les activitats proposades i les dificultats de les mateixes a possibles dificultats i necessitats especials dels nens.








Cap comentari:

Publica un comentari