dimecres, 9 de gener del 2013

Noves Tecnologies i Ortografia




Aquesta entrada tracta de fer un breu resum del que debat que vàrem treballar a l’assignatura de Llengua espanyola: Estratègies de la comunicació. Aquest debat tractava el tema de les noves tecnologies i com ,aquestes, interfereixen en l’aprenentatge i l’evolució de l’escriptura. 

Per dur a terme el debat ens vàrem haver de documentar i investigar per poder treure diferents opinions i conclusions envers el tema; el debat estava muntat de tal manera que hi havia companyes que estaven en el grup de les persones a favor, altre grup que estava en la posició de en contra i el tercer grup que era el públic. Això ens va servir per tenir opinions i conèixer els dos aspectes o dos cares de la moneda; perquè com ja vaig comentar en les meves primeres entrades, les noves tecnologies ens han aportat molts beneficis però també perjudicis, segons com es miri, en alguns camps de la vida, com ara la comunicació i els canvis en l’escriptura. 

Jo, el que vull esposar aquí és aquest recull d’idees i pensaments que envolten aquests ambients tan relacionats: el món de la comunicació que ha anat transformant-se i adaptant-se als avanços entorn  les noves tecnologies, i , l’escriptura, la qual no és més que una manera de poder transmetre la informació i les nostres idees a la resta de persones, amb la possibilitat de que perduri al llarg del temps: comunicació no directa i diferida.

A continuació descriuré els punts i pensament que es debateren, tant a favor com en contra envers les TIC en relació a l’escriptura:


  • Els telèfons mòbils amb els missatges de text han fet que s’hagi d’economitzar temps i espai a l’hora d’escriure i això ha creat moltíssimes faltes d’ortografia i fins i tot han creat una nova manera d’escriure més icònica i menys elaborada. Per exemple la transformació del perquè en “x”, com el per en matemàtiques. 



  •  En contrapunt a aquesta idea, la rèplica que varen fer el grup que estava a favor era que això comportava un nou sistema de comunicació, en la qual els que escriuen així (que solen ser els joves), estaven creant un sistema de comunicació criptogràfica. I  enraonar tot això és fruit d’un anàlisi i un treball cognitiu que no s’ha d’infravalorar. Els joves creen un nou sistema per a que els adults no l’entenguin, és un símptoma més de rebel·lia, típica de l’edat.



  • També es va esmentar que avui en dia hi ha moltíssimes noves generacions d’escriptors joves, perquè les noves tecnologies han aportat un nou suport on poder escriure i reflexionar sobre moltíssims temes, a la vegada que es poden documentar per poder corregir al moment, per exemple amb un diccionari on-line.

  •  Pel que fa al corrector ortogràfic del programa “Word” va haver comentaris tant a favor com en contra. A favor es podia dir que al moment en que el programa et corregeix te n’adones de les errades que fas, però en contraposició hem de dir que potser molts de joves, i no tan joves, no es fixen amb això, sinó que aprofiten l’autocorrecció per evadir responsabilitats; sense fixar-se amb les errades per tal de millorar.


  • Gràcies a les noves tecnologies la gent es comunica més i pot comunicar-se en la distància. Quantes famílies separades per obligació tenen una millor qualitat de vida gràcies als avanços en la era de la tecnologia? 
  • Gràcies a Internet hi ha un índex molt més gran de lectors que anys enrere.

  • Les noves tecnologies han fet que quasi desaparegui l’escriptura manual, donant així nul·litat a l’art de la cal·ligrafia, tan important en un altra època. Quants de joves hi ha avui en dia que tenen una lletra tal que, quasi no s’entén? 

-          Una persona del públic va contar un cas en el que a una escola durant una jornada de portes obertes es va convidar a nens i nenes de tota classe i condició social per jugar i estar a la sala d’ordinadors durant una tarda. El més curiós va ser que els nens que vivien a centres interns varen ser els que demanaven a les mestres que els hi corregís els correus que volien enviar, ja que aquesta era la seva cara de presentació. Deien que era una manera molt positiva de poder fer amics i tractar amb al·lots de la mateixa edat, perquè si aquests mateixos joves es veiessin al carrer, possiblement els de condició i classe social més alta no parlarien amb aquests de classe social baixa.

Aquest varen ser alguns dels comentaris, entre d’altres, que es varen sentir durant el debat, sense parlar de la analfabetització digital en la que es troben immerses avui dia moltes de les persones que al seu dia no varen estudiar res de tecnologia informàtica. Com podeu vorer, hi ha varies d’aspectes negatius, però hi havia moltíssims més de positius. 

La meva conclusió al respecte és que les Noves Tecnologies existeixen i estan al nostre món i per sort, al nostre abast. Que no podem obviar-les sinó que em de aprofundir en el seu coneixement i pràctica, ja que això ens possibilita més eines d’aprenentatge i ensenyament. 

Al respecte a les faltes ortogràfiques em pregunto: I jo quan era més jove no feia també faltes ortogràfiques? I això que no tenia ni telèfon mòbil, ni tenia accés a Internet, de fet ni ho coneixia. Així que penso que les faltes han estat sempre i som naltros, els futurs i actuals mestres, els que hem de treballar conjuntament amb aquestes noves tecnologies per recolzar i motivar a aprendre a escriure bé i amb qualitat, a no ser merament agents passius de la comunicació i a adonar-nos del que està bé, tenint en compte també el context en el que ens trobem. Perquè no serà igual, la manera en la que parlarem o escriurem amb un amic que amb un professor o superior. 

Les noves tecnologies han afavorit moltíssim molts aspectes de la nostra societat, de l’educació i l’ensenyament. Què em dieu de l’ensenyança a distància? No és això una cosa molt afavoridora del desenvolupament cognitiu i intel·lectual de les persones? 

A continuació vos deixo algunes de les adreces d’articles que parlen sobre aquesta temàtica i valtros mateixos podeu fer la vostra pròpia reflexió:


  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada