Fa uns dies vaig poder assistir,
gràcies a la Universitat que estava treballant envers el curs de les TIC
aplicades a l’educació que es realitza cada any pels professors del centre, a
la conferència que donava en Jordi Adell . Els alumnes no assisteixen a aquest
curs, però com estem fent l’assignatura de noves tecnologies, na Marina ens va
oferir si volíem anar a la xarrada d’introducció que donava en Jordi Adell a
la seu de Mallorca. Naltros la vèiem per vídeo conferència, com altres tantes
assignatures.
En aquesta conferència es va parlar de noves tecnologies i el seu
tractament a l’educació, principalment es parlava de l’educació superior i
universitària, però tots aquests conceptes sempre ens poden servir com a futurs
docents, siguin quines siguin les edats dels alumnes.
En Jordi va començant parlant de noves tecnologies i els canvis que s’han
de promoure als centres educatius per dur-les a terme de manera completa i amb
significativitat. Ens va parlar de les seves virtuts i de la importància de les
mateixes a la vida diària. La veritat que va ser una conferència molt
interessant, però que a part de que no es sentia tot lo bé que aquest home es
mereixia, explicava i parlava tan ràpid que de vegades a mi se m’escapaven
alguns termes i no podia enfilar bé l’explicació.
Va arribar a un punt que va començar a parlar d’una cosa anomenada “ MOOC”,
i en aquest moment si que vaig pensar: “mare
meua, ara sí que no m’assabentaré de res”, però no va ser així perquè ens
va presentar el què eren i perquè servien, junt amb les virtuts d’aquests
programes en referència a la nostra crisi actual. Per això jo, des de aquí, us
vull explicar què són i quines funcionalitats tenen. A més a més os deixaré la
meva reflexió sobre els mateixos.
Podeu trobar la
videoconferència i altres enllaços d'articles interessants a :
MOOC: Massive Open
Online Courses
Un MOOC és una nova manera d’aprendre. Es tracta d’un curs obert per a
tothom i gratuït, vendria a ser com un curs en línia on tots els participants
són a la vegada Mestres i aprenents, ja que tothom que hi participa com aprenent
pot implicar-se en el procés d’aportar alguna cosa sobre el tema a tractar. És un
debat obert, on per accedir al curs no has de pagar res, però si vol obtenir un
certificat del mateix, això sí es paga.
Totes les persones que s’impliquen passen a formar part de la gran família interconnectada en ret…, Mooc no està només a un lloc on accedir sinó que és arreu de tot Internet. Es una nova manera d’aprendre, aprofitant les noves tecnologies i l’accés a Internet arreu del món, entre tots creant coneixements i aprenentatges. Tot el treball que es fa es compartit.
Es una manera d’aprendre en un món interconectat i per tota la vida; és un curs amb principi i fi, però al que sempre pots tornar a accedir i
ampliar els coneixements, com si fos un reciclatge, perquè sempre pot continuar
sapiguent sobre el tema i si aquest ha evolucionat mijantçant la investigació.
Pero no deixa de ser un Curs formatiu amb persones que ofereixen els
coneixements – conceptes i material didàctic, amb professors que imparteixen la
classe mitjançant la connexió a Internet .
Com diu es vídeo que desprès vos mostraré: és un ESDEVENIMENT en el qual
les persones s’interessen per un tema, s’ajunten, ho parlen i ho treballen. El curs es distribuït per
entrades de blogs, webs, twitter, discussions, etc. El Mooc promou l’estudi
independent que cada persona pot fer, a qualsevol edat i condició social.
I això; qui ho crea? Les institucions com les Universitats i algunes
Empreses són les que fomenten aquests mètodes. Són els professors els qui creen
i ofereixen els coneixements i continguts que s’aniran refent a mida que s’impliquen
els participants. I per què les
empreses?: dons perquè és una manera de captar als millors estudiants de tot el
món i desprès contractar-los. Ara ja no es mirarà tant si tens un títol
Universitari, potser les empreses empraran aquests cursos per fer la criba
entre tant i tant currículum amb potser, els mateixos títols educatius.
Al vídeo que vos deixaré penjat explica que l’avaluació la fan els mateixos
alumnes, ells mateixos avaluaran si han après o no. Però jo he cercat altres
articles, perquè això no em quedava molt clar i he vist que en alguns MOOCS sí
són els mateixos alumnes els que es corregeixen entre sí, encara que a la web
de la Universitat Politècnica de
València he vist un subapartat d’exàmens. Suposo que per obtenir el diploma del curs has
de fer un examen que serà corregit per l’equip docent.
“Este modelo cambia radicalmente los cimientos de la educación. El
conocimiento se abre y ya no está reservado a un pequeño grupo de personas que
pagan por recibir este privilegio. Según él, hay muchas empresas que estarían
dispuestas a financiar estos proyectos para buscar talento. También siempre
queda el recurso del pago, pero una cifra mucho más baja que las universidades
más elitistas.”
“Mucha gente piensa que el aprendizaje a distancia a través de Internet
es de peor calidad y los alumnos obtienen peores resultados. Sin embargo, la
realidad es bien distinta. Además, realizar y superar un curso en Internet bien
organizado no es sencillo y demuestra una serie de aptitudes que los
estudiantes de la enseñanza "cara a cara" puede ser que no posean.
Por ejemplo, en el artículo Top
5 Reasons Employers Should Hire Online Students nos dice que los
estudiantes que realizan y superan un curso online suelen estar mejor
organizados, trabajan más duro, suelen ser más disciplinados y automotivados,
suelen tener una orientación para la consecución de objetivos y son
independientes.”(http://desarrolloweb.dlsi.ua.es/cursos/2012/que-son-los-moocs/preguntas-respuestas).
Un altre pàgina que ens parla de l’educació i el
coneixement llibre per a tothom és la següent: (http://www.oecd.org/spain/42281358.pdf
)
Ara que més o menys vos he explicat les característiques
més bàsiques dels Moocs voldria exposar les meves idees i reflexions al
respecte d’aquesta nova corrent basada en els aprenentatges autònoms i lliures,
els quals es suporten gràcies a la interconectivitat de la línia ret que és L
‘Internet.
Per una banda m’encanta l’idea de “ Coneixements i estudis lliures i oberts
per tothom”, que promulga aquest mètode; però per un altra banda em fa qüestionar-me
algunes coses que jo mateixa m’he anat contestant:
Ara ja no cal anar a l’escola? à En un principi aquest cursos són de formació professional o Universitària,
és a dir, van adreçats a majors de 16 anys. No pertoca al que és la educació
obligatòria. A més és una manera d’estudiar autònomament i mitjançant recursos
que potser un nen o jove més petit no podria o no sabria emprar-los.
On trobar-los? à A través de Google es poden trobar alguns establiments que ofereixen
aquest cursos, com són les Universitats i les Empreses. Sent aquests fiables,
ja que estan recolzats pel seu propi nom.
Qui els imparteix? à L’imparteixen els mateixos professors de les Universitats.
Com pot afavorir a la crisi mundial? à Al meu parèixer la clau essencial per sortir de la crisi és el coneixement
i l’educació; saber quins deures i quins drets tenim. Quanta menys inconsciència
i menys analfabetisme i més estudis primaris i superiors més podrem encaminar
al país cap a un futur estable.
A més d’això, en Jordi Adell ens va plantejar la hipòtesi de Quants
professors hi ha que es dediquen a impartir les classes llegint la teoria?,
Quants professors donen classes magistrals a centenars d’alumnes sense arribar
a conèixer els seus noms i ni tan sols a veure-les les cares? I a això jo
comento que es veritat, que si hi ha professors que imparteixen d’aquesta
manera les classes, perquè no pot haver un professors que doni les classes-
tutorials per Internet i que a més pugui arribar a una quantitat molt més gran
de gent, de forma gratuïta. Això faria que les Universitats no haguessin de
pagar tants sous a tants professors, ja que amb un s’arriba a moltíssima més
gent, emprant aquest mètode.
A continuació anomenaré les avantatges i els
inconvenients que veig jo a aquest nou moviment d’aprenentatge:
Avantatges
·
Qualsevol pot accedir: EDUCACIÓ OBERTA I LLIURE PER A TOTHOM! (no hi ha més que
dir).
·
No editorials: Ja està bé de que les editorials s’embossin tal
quantitat de diners. Es una empresa, i com qualsevol altre és normal que hagi
de guanyar diners, però penso que ha arribat un moment que rebentarà. Hi ha
sectors en els que cap empresa no s’hauria de beneficiar de manera profitosa i
exagerada per poder guanyar diners com són; per a mi, l’educació i la sanitat.
·
Implica esforç però no econòmic à Tots els que vulguin accedir al diploma, hauran de fer
un gran esforç i ser constants, crítics i amb voluntat, però no esforços econòmics.
Inconvenients
·
Dispersió : Els alumnes i
estudiants es dispersaran més, s’hauran de centrar molt més en el que llegeixen
perquè no tenen un professor al davant a qui preguntar desprès. Encara que
poden efectuar preguntes via on-line.
·
No fiabilitat de la informació : Cóm saber si els cursos on-line que trobam són del tot
fiables? Jo penso que això s’ha d’investigar molt bé abans d’apuntar-te a un d’ells.
Encara que essent gratuïts tampoc es perd massa si resulta no ser fiable. Si
volen treure un diploma al final, jo penso que s’haurien d’adscriure als Moocs
de les Universitats.
A continuació afegiré un text que m’ha agradat molt i l’he
trobat al següent enllaç:
¿Qué
significa todo esto?
Como
la mayor parte de las cosas a nuestro alrededor, el futuro ya está inventado.
Al igual que internet lleva existiendo desde los años 60, las claves para un
nuevo mundo del conocimiento ya existen. La competencia será más global.
Universidades más mediocres tendrán que adaptarse o morir. Si un estudiante
madrileño por 100 dólares tiene acceso a los mejores profesores del mundo en la
materia que a le interesa de Harvard y MIT, a lo mejor se replantea la
necesidad de ir a una universidad aquí.
Si
las compañías también dejan de darle tanta importancia al título y valoran
estos cursos entonces estamos antes un cambio de paradigma radical.
Este
camino tendrá sus pros y sus contras. Ambos mundos convivirán durante muchos
años más. Pero la información libre será capaz de cambiar el mundo a una velocidad
mucho más rápida que el sistema actual. Estamos ante un sistema quebrado listo
para ser reinventado. El conocimiento que circula con libertad y sin barreras
llegará más lejos.
Quasi tots els articles que he trobat i llegit per saber
què és un Mooc em parlaven d’escoles i Universitats a Estats Units que oferien
aquesta tipologia d’estudis, a més d’algunes empreses que també els oferien
perquè així capten, com he dit abans, als millors estudiants i científics, les
millors ments que comportin un benefici al seu mateix desenvolupament i li
facin millorar. Mentre anava llegint m’anava preguntant si també al nostre País,
ja que jo mai ho havia escoltat, també s’estaven portant a terme aquests nous
avanços en educació lliure, gratuïta i oberta per tothom. La resposta es sí, he cercat al
buscador de Google les paraules “cursos online gratuitos” i hi havia un bon
grapat de portals webs que els oferien, entre aquests hi havia Universitats
(com la de Valencia i Madrid) i Empreses que també ho fomentaven.
A continuació vos deixo l’enllaç amb una pàgina que
ofereix un llistat de molts altres portals webs per estudiar gratuïtament via
online:
I un vídeo que trobareu al youtube que vos explica alguna coseta més dels MOOCS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada