Un treball dur, però molt
ENRIQUIDOR!!!
Aquesta ve a ser la meva darrera
entrada, al manco durant el curs, perquè s'han acabat les classes lectives i ja
ens estem preparant per fer front als darrers exàmens de la carrera..., això és
una gran alegria..., encara que no tot són flors, ja que queda fer-los i
desprès esperar a saber els resultats. Però jo em mantinc amb positivisme i
bones expectatives..., l'esperança mai s'ha de perdre!!!
Bé, dons la meva darrera entrada
està destinada a parlar sobre el desenvolupament general de l'assignatura, fent
una valoració i una autoavaluació.
En línies generals he de dir que
l'assignatura ha estat molt entretinguda, ha set molt interesant i molt pràctica,
la qual cosa la fa molt més autèntica i molt més representativa, perquè els
coneixements adquirits tant a les classes teòriques, les pràctiques, les
reflexions, les investigacions i el treball final, faran que calin en nosaltres
i siguin molt més significatius que si hagués set de caire més teòrica.
La veritat que al començament no
em veia tan capaç de fer treballs i moure'm amb soltesa amb les eines
tecnològiques i programes d'Internet..., encara que en tot moment portava una
gran alegria per voler aprendre-les, però en definitiva vaig pensar que em
costaria molt més del que m'ha costat, i per fi, he treballat recursos
didàctics amb les TIC, paraula tan emprada i sentida i, fins ara no
interioritzada i compresa en la seva totalitat.
Pel que fa a les classes han
estat molt dinàmiques i animades, hem treballat bastant amb comentaris cada
setmana, entrades al blog, treballs individuals i grupals i un projecte final
molt i molt treballat i amb un grau de dificultat que no s'ha de passar per
sobre, però..., tot aconseguit!
Na Marina ha estat una mestra
molt empàtica i comprensiva, animada i motivada a guiar-nos a nous coneixements
i encendre en nosaltres una espelmeta de reflexió objectiva i una mirada més
enllà cap a les noves tecnologies. A ella també li agradava passar les estones
amb nosaltres perquè dèia que també aprenia molt de naltros..., GRÀCIES Marina;
això val moltíssim!!! Per a mi, això és part importantíssima de una
mestra!
Estic contenta de haver acabat el
curs, però també estic una mica tristona perquè penso que enyoraré les classes,
als mestres i sobretot als meus companys, amb els quals he passat tant de temps
i he compartit tants moments que mai oblidaré. A tots valtros també donar-vos
les GRÀCIES perquè sou unes persones MOLT AUTÈNTIQUES I BONES! Sé segur que
tots i totes serem bones mestres, si seguim actuant amb el cor i amb l'esperit
de voler millorar i mai deixar d'aprendre!
Ara em queda el dubte de pensar
en les pràctiques..., de pensar com aniran i si estirè a l'altura de ser allò
per lo que duc tants d'anys preparant-me! Com he dit abans, no perdré els ànims
i l'esperança de que sortirà tot bé!
M'acomiado, pel moment, amb un
gran SOMRIURE i un espero que vos serveixi d'alguna cosa totes les meves
entrades amb reflexions i comentaris. Gràcies també a tots els lectors i
lectores!
Una abraçada ben forta ;) !
Natàlia.
dilluns, 4 de febrer del 2013
diumenge, 3 de febrer del 2013
Pechacucha
La darrera classe de l'assignatura estava destinada a fer la presentació del nostre treball grupal, i això s'havia de fer en formato Ppt, però no amb un PowerPoint normal i corrent, sinó una tipologia més especial anomenat "PECHACUCHA", el qual consta de fer una presentaicó Ppt però amb una durada de vint segons per diapoditiva i amb un màxim de vint diapositives.
A l'hora de dur-lo a la pràctica m'he sentit una mica angoixada perquè jo no soc una persona que se li dongui bé memoritzar, a la vegada que, m'agarada molt explaiar-me en les meves explicacions i, havent set aquest treball tan dinàmic i enriquidor, la veritat que m'he quedat amb ganes de contar més i més.
La veritat que la presentació feta d'aquesta manera afavoreix que tots els grups puguin exposar el mateix dia, per tal d'evitar injustícies com que uns l'hagin de presentar abans i uns altres tinguin encara més temps per enllestir-lo. Un altre punt a favor o en contra, segons com es miri, i de qui ho miri, seria que s'ha de tenir molt clar el que es vol dir, és a dir, has de resumir el contingut i dir només lo essencial.
Dic que serà bo o dolent segons la persona, perquè hi haurà persones que se li doni bé sintetitzar i memoritzar la informació que vol dir i, haurà unes altres (com és el meu cas) que els hi costa més memoritzar i sintetitzar, volent fer pauses i explicar amb temps tot lo important.
Però buenoooo..., finalment: HO HEM ACONSEGUIT!!!
divendres, 25 de gener del 2013
Projecte Multimèdia
El treball que havíem de fer com a Projecte final de l'assignatura constava,
com ja he comentat en altres entrades, de fer un material didàctic multimèdia
interactiu en grup.
El nostre treball tracta i treballa continguts pertanyents a l'àrea de les matemàtiques, sempre procurant crear activitats que fossin significatives i relacionades amb allò treballat anteriorment a les aules. Perquè no volíem que aquest joc interactiu s’emprés com una eina d'ensenyament directe, sinó més com una eina de suport i reforç dels aprenentatges adquirits durant les classes. D'aquesta manera els infants podran assimilar de millor manera, podran treballar els continguts en petit grup i inclús amb les famílies, perquè el projecte estirà gravat en format CD, per a que se'l puguin endur a casa.
El nom del projecte va ser "La descoberta d'en Víctor"
Aquest projecte consta de vàries parts importants:
1- Conte--> Vàrem pensar en crear un conte per introduir el tema del que tracta el joc i, incentivar d'aquesta manera la motivació i interès a fer les activitats següents.
2- Activitats --> Arrel del conte hem creat un grapat d'activitats de lògica matemàtica. Hem creat cinc blocs d'activitats de dues activitats cada un.
3- Guia didàctica --> És un document essencial en tot programa multimèdia educatiu. Aquí s'especifica i s'explica de manera general en que consta el joc i de quina manera enfocar-lo. és a dir unes petites orientacions d'ús i metodologia. També es fa evident perquè es considera programa didàctic, és a dir, els objectius i finalitats pedagògiques en els que està basat.
Hi ha uns punts essencials que s'hauran de tenir en compte a l'hora de preparar el guió i per la futura creació del material multimèdia. Aquest estan molt ben explicats a la lectura de Santos Urbina anomenada : "Algunas consideraciones en torno al software para la educación Infantil", presentada a la revista Edutec num 13.
Per fer la presentació del treball vàrem haver de fer un Power Point amb unes característiques concretes com són: 20 diapositives de durada no inferior ni superior a 20 segons. D'aquesta manera podíem exposar tots els grups de classe a l'hora i el mateix dia.
Vos present el nostre Pechacucha: Amb això tindreu una lleugera idea del que tracta i de que consta el nostre treball didàctic multimèdia.
Si voleu vorer el Projecte sencer feu clic al següent enllaç o mireu l'enllaç al bloc anomenat MESTRES TIC que és el que hem creat amb grup de treball.
http://22025mestrestic.blogspot.com.es/
El nostre treball tracta i treballa continguts pertanyents a l'àrea de les matemàtiques, sempre procurant crear activitats que fossin significatives i relacionades amb allò treballat anteriorment a les aules. Perquè no volíem que aquest joc interactiu s’emprés com una eina d'ensenyament directe, sinó més com una eina de suport i reforç dels aprenentatges adquirits durant les classes. D'aquesta manera els infants podran assimilar de millor manera, podran treballar els continguts en petit grup i inclús amb les famílies, perquè el projecte estirà gravat en format CD, per a que se'l puguin endur a casa.
El nom del projecte va ser "La descoberta d'en Víctor"
Aquest projecte consta de vàries parts importants:
1- Conte--> Vàrem pensar en crear un conte per introduir el tema del que tracta el joc i, incentivar d'aquesta manera la motivació i interès a fer les activitats següents.
2- Activitats --> Arrel del conte hem creat un grapat d'activitats de lògica matemàtica. Hem creat cinc blocs d'activitats de dues activitats cada un.
3- Guia didàctica --> És un document essencial en tot programa multimèdia educatiu. Aquí s'especifica i s'explica de manera general en que consta el joc i de quina manera enfocar-lo. és a dir unes petites orientacions d'ús i metodologia. També es fa evident perquè es considera programa didàctic, és a dir, els objectius i finalitats pedagògiques en els que està basat.
Hi ha uns punts essencials que s'hauran de tenir en compte a l'hora de preparar el guió i per la futura creació del material multimèdia. Aquest estan molt ben explicats a la lectura de Santos Urbina anomenada : "Algunas consideraciones en torno al software para la educación Infantil", presentada a la revista Edutec num 13.
Per fer la presentació del treball vàrem haver de fer un Power Point amb unes característiques concretes com són: 20 diapositives de durada no inferior ni superior a 20 segons. D'aquesta manera podíem exposar tots els grups de classe a l'hora i el mateix dia.
Vos present el nostre Pechacucha: Amb això tindreu una lleugera idea del que tracta i de que consta el nostre treball didàctic multimèdia.
Si voleu vorer el Projecte sencer feu clic al següent enllaç o mireu l'enllaç al bloc anomenat MESTRES TIC que és el que hem creat amb grup de treball.
http://22025mestrestic.blogspot.com.es/
Pissarra Digital
La primera setmana de Gener vàrem treballar amb la
PDI: Pissarra Digital interactiva.
Na Marina ens va mostrar de que constava i per a
que la podíem emprar, podent experimentar de manera directa amb ella.
La veritat que penso que és un recurs Innovador de
qualitat per l'ensenyament a les aules, però que no hem d'oblidar-nos del que
és l'exploració i l'experimentació per als més petits.
Un possible desavantatge que trobo és la dificultat
de moure el cursor amb agilitat, perquè de vegades has de picar vàries vegades
per a que la pissarra ho capti i, aixo, fa perdre bastant de temps (cosa tan
desitjada dintre del calendari escolar i horari laboral a les escoles). Però
per un altre banda veig que té un unt de qualitats i aplicacions didàctiques
útils per a les aules, entre d'elles l'adaptació de les activitats a nens amb
N.E.E.
A continuació faré la reflexió adient a la pissarra digital:
QUÈ ÉS LA PDI?
La pissarra digital o pissarra electrònica és un sistema
tecnològic integrat per un ordinador multimèdia, el qual ha d’estar connectat a
Internet i amb un videoprojector per projectar
sobre una pantalla o paret blanca tot el que mostra el monitor de
l’ordinador. El que la fa ingeniosa i
útil dintre de les aules és la característica de poder interactuar amb ella; és
a dir, que els alumnes i els mestres poden emprar la pissarra directament amb
la mà i altres utensilis gràfics com si es tractés del ratolí de l’ordenador.
Això permet que tots els components de la classe puguin visualitzar i comentar
els documents i tota mena d’arxius visuals – auditius, etc, de manera conjunta.
Aquest nou sistema d’ensenyament
a través de les eines tecnològiques afavoreix els aprenentatges ja que motiva i
suscita un gran interès als estudiants. Que tots els infants d’avui en dia es
fascinen amb les tecnologies, és ben evident; però com sempre, jo em quedo amb la idea de que aquestes eines
s’han emprar com a suport i reforç de la resta de tipus de metodologies, més de
caràcter autònom, creatiu i d’exploració, al igual que la resta de competències
a tractar dintre el currículum. Perquè primer s’ha d’ensenyar de manera
vivencial i pràctica i desprès donar pas a reforçar gràcies a aquestes eines,
encara que també s’ha de treballar la competència de la tecnologia com a
material d’estudi concret. Perquè sinó, aquesta eina interactiva acabarà
utilitzant-se tal com s’empraven i , desgraciadament, encara s’empren, les tan
conegudes fixes d’aprenentatge poc significatiu.
La PDI ens serveix per
moltíssimes coses dintre de l’aula com per exemple jugar de manera interactiva
i cooperativa. També projectar les imatges, els vídeos, els treballs, els
projectes que s’estan treballant, fotografies, plafons i demés articles i
documents que es vulguin mostrar als nens.
Aquest són alguns dels objectius
que es tenen en compte a l’hora d’emprar la PDI a les aules:
- Fer classes dinàmiques, divertides i motivadores;
podent incentivar la creativitat de manera autònoma i espontània.
- Facilitar i suport didàctic per emprar
diferents estratègies d’aprenentatge i
formar diferents agrupaments.
- Afavorir el pensament crític à A través de l’exposició de documents, de vídeos, de documentals de manera
més senzilla i ràpida es pot potenciar la reflexió conjunta del grup i de
manera individual, per desprès comentar i compartir els pensaments i
sensacions.
El docent té una eina per recolzar
les seves explicacions que podran ajudar a complementar i enriquir
l’assimilació de continguts . Perquè el mestre sempre ha de corroborar que
l’alumnat ha entès el que estan tractant. També podrà crear activitats
dinàmiques i motivadores a treballar amb la pissarra.
Es poden crear programes
multimèdies didàctics de qualsevol matèria i que tracti qualsevol contingut o
tema transversal adient. Es pot intercanviar informació i documents amb altres
escoles o companys gràcies als correus electrònics, xarxes socials o blogs. A
la mateixa vegada es pot cercar qualsevol dubte o qualsevol informació al temps
que s’està impartint la classe o s’està treballant el projecte, gràcies als
buscadors d’Internet.
Un altre qüestió serà el lloc on
col·loquem la PDI. Si només tenim una al centre, penso que hauria d’estar
situada a l’aula d’usos múltiples per a que totes les classes puguin
accedir-hi, fent un cronograma i un horari per a cada professor i cada
grup-classe. Penso que si es té la PDI a l’aula, hem d’evitar emprar-la com a
eina essencial, perquè al meu parèixer, seria tornar als llibres de text,
deixant de banda la reflexió a través de l’experimentació sensorial. Ho he
comparat amb els llibres de text, però això tampoc és del tot cert, ja que els
llibres de text són fixos sense possibilitat d’ampliar i amb la PDI s’obre un
món ple de possibilitats de crear i fer una recerca quasi infinita.
Les noves tecnologies en general i la PDI de manera més concreta han
innovat la manera d’ensenyar i d’aprendre, però mai hem d’oblidar que els
infants han de moure’s, tocar, olorar, experimentar i explorar l’entorn per
arribar a una comprensió completa i significativa. A més d’això el mestre té
també una feina afegida que és adaptar les activitats proposades i les
dificultats de les mateixes a possibles dificultats i necessitats especials
dels nens.
dimecres, 9 de gener del 2013
Primera entrada 2013
Bon Any a tothom!
Aquesta és la primera entrada de reflexió que faig
al any 2013, en el qual acabem d'arribar ;)
Primer comentaré que he aprovat l’examen i amb bona
nota; cosa que em posa molt feliç! L'altra serà explicar que durant les
vacances de Nadal, hem seguit treballant entorn al projecte del Power Point
interactiu que estem fent en grup. A més amés, he seguit introduint entrades al
blog per posar-me al dia i per afegir alguns comentaris que trobava
interessant, així que les vacances han estat bastant ben aprofitades, pel tema
de treball i d'estudis i pel tema de fer vacances i poder estar tranquil·la
alguns dies gaudint dels amics i la família.
Avui és dimecres i tenim classe a la tarda..., ja
vos seguiré contant ;) .
Noves Tecnologies i Ortografia
Aquesta
entrada tracta de fer un breu resum del que debat que vàrem treballar a l’assignatura
de Llengua espanyola: Estratègies de la comunicació. Aquest debat tractava el
tema de les noves tecnologies i com ,aquestes, interfereixen en l’aprenentatge
i l’evolució de l’escriptura.
Per
dur a terme el debat ens vàrem haver de documentar i investigar per poder treure
diferents opinions i conclusions envers el tema; el debat estava muntat de tal
manera que hi havia companyes que estaven en el grup de les persones a favor,
altre grup que estava en la posició de en contra i el tercer grup que era el
públic. Això ens va servir per tenir opinions i conèixer els dos aspectes o dos
cares de la moneda; perquè com ja vaig comentar en les meves primeres entrades,
les noves tecnologies ens han aportat molts beneficis però també perjudicis,
segons com es miri, en alguns camps de la vida, com ara la comunicació i els
canvis en l’escriptura.
Jo,
el que vull esposar aquí és aquest recull d’idees i pensaments que envolten
aquests ambients tan relacionats: el món de la comunicació que ha anat
transformant-se i adaptant-se als avanços entorn les noves tecnologies, i , l’escriptura, la
qual no és més que una manera de poder transmetre la informació i les nostres
idees a la resta de persones, amb la possibilitat de que perduri al llarg del
temps: comunicació no directa i diferida.
A
continuació descriuré els punts i pensament que es debateren, tant a favor com
en contra envers les TIC en relació a l’escriptura:
- Els telèfons mòbils amb els missatges de text han fet que s’hagi d’economitzar temps i espai a l’hora d’escriure i això ha creat moltíssimes faltes d’ortografia i fins i tot han creat una nova manera d’escriure més icònica i menys elaborada. Per exemple la transformació del perquè en “x”, com el per en matemàtiques.
- En contrapunt a aquesta idea, la rèplica que varen fer el grup que estava a favor era que això comportava un nou sistema de comunicació, en la qual els que escriuen així (que solen ser els joves), estaven creant un sistema de comunicació criptogràfica. I enraonar tot això és fruit d’un anàlisi i un treball cognitiu que no s’ha d’infravalorar. Els joves creen un nou sistema per a que els adults no l’entenguin, és un símptoma més de rebel·lia, típica de l’edat.
- També es va esmentar que avui en dia hi ha moltíssimes noves generacions d’escriptors joves, perquè les noves tecnologies han aportat un nou suport on poder escriure i reflexionar sobre moltíssims temes, a la vegada que es poden documentar per poder corregir al moment, per exemple amb un diccionari on-line.
- Pel que fa al corrector ortogràfic del programa “Word” va haver comentaris tant a favor com en contra. A favor es podia dir que al moment en que el programa et corregeix te n’adones de les errades que fas, però en contraposició hem de dir que potser molts de joves, i no tan joves, no es fixen amb això, sinó que aprofiten l’autocorrecció per evadir responsabilitats; sense fixar-se amb les errades per tal de millorar.
- Gràcies a les noves tecnologies la gent es comunica més i pot comunicar-se en la distància. Quantes famílies separades per obligació tenen una millor qualitat de vida gràcies als avanços en la era de la tecnologia?
- Gràcies a Internet hi ha un índex molt més gran de lectors que anys enrere.
- Les noves tecnologies han fet que quasi desaparegui l’escriptura manual, donant així nul·litat a l’art de la cal·ligrafia, tan important en un altra època. Quants de joves hi ha avui en dia que tenen una lletra tal que, quasi no s’entén?
-
Una persona del públic va contar un cas
en el que a una escola durant una jornada de portes obertes es va convidar a
nens i nenes de tota classe i condició social per jugar i estar a la sala d’ordinadors
durant una tarda. El més curiós va ser que els nens que vivien a centres
interns varen ser els que demanaven a les mestres que els hi corregís els
correus que volien enviar, ja que aquesta era la seva cara de presentació.
Deien que era una manera molt positiva de poder fer amics i tractar amb al·lots
de la mateixa edat, perquè si aquests mateixos joves es veiessin al carrer,
possiblement els de condició i classe social més alta no parlarien amb aquests
de classe social baixa.
Aquest
varen ser alguns dels comentaris, entre d’altres, que es varen sentir durant el
debat, sense parlar de la analfabetització digital en la que es troben immerses
avui dia moltes de les persones que al seu dia no varen estudiar res de tecnologia
informàtica. Com podeu vorer, hi ha varies d’aspectes negatius, però hi havia
moltíssims més de positius.
La
meva conclusió al respecte és que les Noves Tecnologies existeixen i estan al
nostre món i per sort, al nostre abast. Que no podem obviar-les sinó que em de
aprofundir en el seu coneixement i pràctica, ja que això ens possibilita més
eines d’aprenentatge i ensenyament.
Al
respecte a les faltes ortogràfiques em pregunto: I jo quan era més jove no feia
també faltes ortogràfiques? I això que no tenia ni telèfon mòbil, ni tenia accés
a Internet, de fet ni ho coneixia. Així que penso que les faltes han estat
sempre i som naltros, els futurs i actuals mestres, els que hem de treballar
conjuntament amb aquestes noves tecnologies per recolzar i motivar a aprendre a
escriure bé i amb qualitat, a no ser merament agents passius de la comunicació
i a adonar-nos del que està bé, tenint en compte també el context en el que ens
trobem. Perquè no serà igual, la manera en la que parlarem o escriurem amb un
amic que amb un professor o superior.
Les
noves tecnologies han afavorit moltíssim molts aspectes de la nostra societat,
de l’educació i l’ensenyament. Què em dieu de l’ensenyança a distància? No és
això una cosa molt afavoridora del desenvolupament cognitiu i intel·lectual de
les persones?
A
continuació vos deixo algunes de les adreces d’articles que parlen sobre
aquesta temàtica i valtros mateixos podeu fer la vostra pròpia reflexió:
Etiquetes de comentaris:
Reflexions,
Reflexions- Comentaris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)