Les caceres del Tresor

 Aquesta setmana he conegut més sobre el material didàctic digital; és a dir, sobre programes especials creats i dissenyats especificament pels infants. Són eines qeu fomenten o ajuden a l’aprenentatge i assimilació  d'alguns conceptes, fent practicar a l’alumne sobre allò estudiat amb anterioritat. Per què dic això? Perquè per a mi serà de vital importància haver treballat tots el que explica el programa didàctic amb anterioritat a l’aula; evitant d’aquesta manera que la tasca del mestre la faci l’ordinador, promovent a la mateixa manera un aprenentatge significatiu i no tot el contrari, buit de contingut vivencial i experimentat.

Les caceres del tresors són un recurs educatiu amb moltes possibilitats didàctiques competencials que es pot utilitzar en totes les àrees i nivells educatius. Consisteix en desenvolupar una activitat amb una sèrie de preguntes que hauran de resoldre gràcies a un llistat d'adreçes a on podran trobar les respostes adients. Al final de l'activitat poden trobar una pregunta final a resoldre, una vegada acabada la primera part de l'activitat. Aquest tipus de treball aconsegueix despertar l'interès de l'alumnat i permeten treballar diferents continguts segons el ritme d'aprenentatge de cada alumne.

         A continuació explicaré els punts positius o avantatges que he trobat envers aquests programes educatius:

     ü Avantatges

·        És una eina atractiva.

·        Es pot treballar a qualque ordinador, és a dir, a qualque banda à el que fa que ho puguin treballar els infants amb les famílies a casa.

·        És d’utilitat per practicar certes competències,  habilitats i conceptes concrets.

·        Practicar i aprendre com manejar els aparells tecnològics i cóm cercar la informació requerida per resoldre els problemes.

·        Els mestres la poden adaptar o fins i tot crear ells una per arribar als seus alumnes i adaptar-se al grup i allò que més els hi interessi.

·        És un recurs fàcil d’avaluar (resultat final)

·        Un mateix programa serveix per a tot l’alumnat (no cal comprar un programa per alumne). 

.    Dòna el temps necessari per a que cada nen resolgui l'activitat. 

Ø Inconvenients

   Molts dels avantatges esmentats abans tenen un contrapunt o un desavantatge a comentar:

·        Penso que els programes requereixen que el nen el faci acompanyat d’un adult per dues raons:

-         Una per motivar-los i guiar-los, a més d’aportar un reforç positiu durant el procés i al finalitzar-ho.

-         I la segona que tenen molt de text a llegir, que els nens d’aquestes edats no sabran interpretar.

·        No és una eina significativa, ho trobo molt similar a una fitxa escolar, d’aquelles a les quals tan rebutjam. Penso que serà una bona eina didàctica per a treballar una vegada ja s’han  consolidat els coneixements previs, els conceptes i el contingut que volíem ensenyar. Això s’ha de fer mitjançant altres vies, no aquest joc. I és bona com a mètode de recolzament i pràctica de lo ja ensenyat anteriorment. Si es treballa en grup o amb ajuda de la mestra o mare/pare sí és més significatiu, perquè es pot anar contrastant amb l’execució de jocs dintre l’aula o a casa, tal com si fossin proves a resoldre.

·        Un altre punt negatiu, al meu parèixer, és que les editorials o les cases de programació informàtica faran que es provoqui a les famílies i escoles a haver de comprar aquests materials.

En conclusió diré que em sembla una bona eina didàctica sempre i quan es tinguin en compte els punts negatius i es formulin de tal manera que aquests desavantatges desapareguin. 

Un exemple de cacera dels tresors el trobareu al següent enllaç:

http://anaisabelmartin.blogcindario.com/2011/02/00022-caza-del-tesoro.html

Què ens diu la normativa sobre les noves tecnologies als centres educatius?

Es suficient el que diu la normativa?

La llei orgànica d’educació, formulada el 3 de maig del 2006 diu ben clar que s’han de provocar les aptituds necessàries per a  garantir l’accés de tothom a les tecnologies de la informació i la comunicació, aprofitant al màxim els recursos disponibles i augmentant la inversió en recursos humans. 

Pel que fa al segon cicle d’infantil, dintre de l’àrea de la comunicació i representació,  el currículum esmenta que s’ha de fomentar una primera aproximació a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, al igual que s’ha de promoure la introducció al món de la lectura i l’escriptura o de les matemàtiques. A més de tot això també diu que l’ús de les tecnologies s’ha de treballar en totes les àrees del currículum, sempre que això no perjudiqui al tractament específic en algunes àrees de l’etapa. 

Amb tot això, el meu parèixer és que sí hauria de ser suficient amb el que diu la normativa per a que als centres educatius, mestres i alumnes portessin a terme un procés d’ensenyament-aprenentatge de les eines digitals i del llenguatge audiovisual i tecnològic, a més d’emprar-les com un material didàctic més. Ho diu ben clar, a totes les àrees s’ha de promoure l’ús d’aquests recursos com a recolzament de l’aprenentatge global i significatiu. 

Ara és el torn de la direcció del centre i dels professors en concret de trobar la millor manera de portar la llei a la pràctica. 

Pel que fa a la pregunta de sí es porta a terme a les escoles..., només puc parlar dels centres allà on he anat de visita, ja que no he tingut moltes més experiències. I pel que jo he vist i pel que sé, crec que no es du a terme de manera literal; es a dir, que els professors no s’ajuden d’aquesta eina metodològica i didàctica per aprofundir en totes les àrees i matèries; però que sí les treballen de manera general, promovent el seu coneixement de manera conjunta amb la resta de coneixements a provocar. A més, les escoles de les que parlo treballen per projectes, i aquesta manera de treballar es fa unificant els ensenyaments i els aprenentatges de totes les àrees i sí treballen emprant quasi totes les vies de comunicació actuals. Potser també que un dels punts pel que no empren molt més aquesta tecnologia, sigui la despesa econòmica que això comporta, ja que no podem obviar la situació econòmica en la qeu es troba el nostre país i per conseqüència, tot el que té a veure en l’educació.  

Taller de so

A la quarta i cinquena sessió de tallers pràctics vàrem treballar sobre el programa AUDACITY. Aquest programa serveix per treballar amb el so, podent fer gravacions pròpies amb micròfon, incorporar cançons o melodies extretes d'altres arxius;  amb la possibilitat d' executar canvis i modificacions a les pistes gravades.

L'audacity és un programa multimèdia amb moltes eines diverses per decorar i engalanar qualsevol arxiu de àudio sobre el qual vulguem treballar. Entre altres coses l'Audacity et dona la possibilitat de controlar els nivells per pistes, tallar, copiar, fer i desfer, barrejar cançons, augmentar el volum i anar disminuint-lo a mida que segueix el tema, treballar sobre freqüències, etc.

Desprès de la presentació del programa explicaré més endavant i amb  més detall, el que he fet jo amb la meva gravació.

En la primera sessió del Taller de so vàrem tenir uns petits problemes al moment de fer la gravació de la veu, ja que el programa i els micros no funcionaven bé. El que sí vàrem poder fer va ser trastejar per conèixer el programa, vàrem copiar caçons i li vàrem treure la veu, vàrem augmentar i disminuir el volum i la freqüència, vàrem retallar i enganxar a dues pistes algunes seqüències de veus o sons que ja teníem gravades a l'arxiu del moodle i algunes cosetes més. La gravació de la veu la vàrem haver de fer pel nostre compte i jo, al meu cas, la vaig fer a casa amb l'ajuda d'un amic que treballa molt amb música electrònica i entén bastant del tema (tot s'ha de dir)...

El que jo vaig fer per aconseguir la meva gravació va ser:
- Enganxar una música.
- Fer la gravació de la meva veu a un altra pista.
- Baixar el volum de la cançó i retocar-la.
- Tallar la meva veu i crear tres arxius diferents per ficar-los en els moments de la cançò que més s’adaptés a la veu.
- Reduir les remors de fons.

Vaig anar recitant el poema amb un micro mentre sentia la melodia pels auriculars, d'aquesta manera podia modelar la veu acorda amb la música. Això em va portar un parell d'hores, perquè vaig haver de fer vàries gravacions de la poesia que vaig narrar, per a que quedés amb bona qualitat i acorda amb la melodia. 

La veritat és que cada setmana que passa em sento més a gust amb les tecnologies, perquè les estic coneixent més a fons i les estic gaudint, entenent-les i podent trastejar amb elles. Els hi veig moltíssimes possibilitats d'accions i a més veig que tenen moltes avantatges pel que fa a l'execució d'activitats i possibles projectes a treballar amb els nens i, en general, per tot el que envolta l'ensenyament i l'aprenentatge, podent fer-ho de manera motivadora i divertida.

A continuació us presento la meva creació:

Reflexió setmanal

En aquesta entrada explicaré la meva impressió a mode de reflexió personal, sobre el que vàrem estar treballant durant la setmana. 

L'última classe vam tractar el tema de: "Aplicació de les TIC als processos educatius" que es podria dir que engloba a la vegada tot el que feim a l'assignatura. Però tot té un començament, i aquí està el nostre...

Hem parlat sobre els aspectes positius i negatius de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu, de sí és necessari adequar el programa educatiu i si es necessari que els professors s'adaptin, es reciclin i aprenguin noves tàctiques pedagògiques per saber com enfocar aquests nous reptes educatius....

            La realitat és que,, com he esmentat a altres entrades, hi ha molts punts a favor de la introducció de les tecnologies a les aules, però també n'hi han de negatives...; i jo penso que mentre motivem als infants en l'aprenentatge d'aquestes eines amb un cert nivell de crítica i consciència de perquè les emprem, és a dir, conèixer bé els seus avantatges, evitant caure en l’ús abusiu i poc útil de les mateixes; sempre serà bo introduir-les a les escoles. I en quant a que els mestres es reciclin i vagin aprenent per adequar-se als nous reptes educatius que vagin sorgint, dons trobo bàsic i importantíssim que així es faci; que la educació és una roda que mai ha d’aturar i que els guies d’aquesta educació som nosaltres i que tampoc mai hem de perdre l’alegria i el goix per aprendre tot allò que neixi del desenvolupament de la nostra societat, per tal d’implicar als infants en tot lo que reflecteix la nostra cultura i avanços en la vida.  

A continuació vàrem haver de fer un llistat dels avantatges i inconvenients dels recursos tecnològics aplicat a les escoles,; agafant com a model, allò que ens diu en Pere Marquès. Podem pensar en avantatges i desavantatges envers diferents aspectes, tots englobats dintre el món escolar i dintre el que anomenaríem procés d'ensenyament-aprenentatge. 

Els diferents àmbits per fer el llistat d'avantatges i inconvenients, segons ens diu en Pere Marquès a la seva pàgina web: http://www.peremarques.net/siyedu.htm  són els següents:

1. Envers l'aprenentatge.

2. Envers els estudiants.

3. Envers el professorat.

4. Envers el centre educatiu. 

En petit grup vàrem realitzar el llistat de punts positius i negatius, segons nosaltres, de les noves tecnologies envers la labor del professorat:

AVANTATGES:

-          És una molt bona font d’informació.

-          És un recurs més d’aula.

-          Ajuda a economitzar el temps de feina (organitzar).

-          Possibilitat la difusió del treball i el compartir-la.

-          Ajuda a comparar opinions (entre escoles, entre professors, entre escoles). 

INCONVENIENTS:

-          Falta de temps.

-          Necessitat de que el professorat es recicli i aprengui noves tècniques que van sortint.

-          Diferències entre les concepcions que tenen tots els professors envers les noves tecnologies.

-          Gran despesa econòmica.

-          Possibilitat de trobar una informació errònia. 

La majoria d’aquests ítems estan contemplats en el llistat original d’en Pere Marquès.

Desprès vàrem parlar sobre el que diu la llei sobre la introducció d’aquestes tecnologies a les escoles. I la realitat és que també la llei ho comenta; és a dir, que tant ens agradi o no ens agradi, fins i tot la llei mana que s’han d’introduir dintre el programa educatiu d’ensenyament bàsic als alumnes. Sobre aquest tema faré desprès un altre entrada que reflecteixi si al meu parèixer la llei és suficient i si realment s’aplica aquesta llei dintre les aules.