dilluns, 29 d’octubre de 2012

Què ens diu la normativa sobre les noves tecnologies als centres educatius?


Es suficient el que diu la normativa?


La llei orgànica d’educació, formulada el 3 de maig del 2006 diu ben clar que s’han de provocar les aptituds necessàries per a  garantir l’accés de tothom a les tecnologies de la informació i la comunicació, aprofitant al màxim els recursos disponibles i augmentant la inversió en recursos humans. 

Pel que fa al segon cicle d’infantil, dintre de l’àrea de la comunicació i representació,  el currículum esmenta que s’ha de fomentar una primera aproximació a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, al igual que s’ha de promoure la introducció al món de la lectura i l’escriptura o de les matemàtiques. A més de tot això també diu que l’ús de les tecnologies s’ha de treballar en totes les àrees del currículum, sempre que això no perjudiqui al tractament específic en algunes àrees de l’etapa. 

Amb tot això, el meu parèixer és que sí hauria de ser suficient amb el que diu la normativa per a que als centres educatius, mestres i alumnes portessin a terme un procés d’ensenyament-aprenentatge de les eines digitals i del llenguatge audiovisual i tecnològic, a més d’emprar-les com un material didàctic més. Ho diu ben clar, a totes les àrees s’ha de promoure l’ús d’aquests recursos com a recolzament de l’aprenentatge global i significatiu. 

Ara és el torn de la direcció del centre i dels professors en concret de trobar la millor manera de portar la llei a la pràctica. 

Pel que fa a la pregunta de sí es porta a terme a les escoles..., només puc parlar dels centres allà on he anat de visita, ja que no he tingut moltes més experiències. I pel que jo he vist i pel que sé, crec que no es du a terme de manera literal; es a dir, que els professors no s’ajuden d’aquesta eina metodològica i didàctica per aprofundir en totes les àrees i matèries; però que sí les treballen de manera general, promovent el seu coneixement de manera conjunta amb la resta de coneixements a provocar. A més, les escoles de les que parlo treballen per projectes, i aquesta manera de treballar es fa unificant els ensenyaments i els aprenentatges de totes les àrees i sí treballen emprant quasi totes les vies de comunicació actuals. Potser també que un dels punts pel que no empren molt més aquesta tecnologia, sigui la despesa econòmica que això comporta, ja que no podem obviar la situació econòmica en la qeu es troba el nostre país i per conseqüència, tot el que té a veure en l’educació.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada