Què és un MOOC? - Conferència Jordi Adell

Fa uns dies vaig  poder assistir, gràcies a la Universitat que estava treballant envers el curs de les TIC aplicades a l’educació que es realitza cada any pels professors del centre, a la conferència que donava en Jordi Adell . Els alumnes no assisteixen a aquest curs, però com estem fent l’assignatura de noves tecnologies, na Marina ens va oferir si volíem anar a la xarrada d’introducció que donava en Jordi Adell a la seu de Mallorca. Naltros la vèiem per vídeo conferència, com altres tantes assignatures.

En aquesta conferència es va parlar de noves tecnologies i el seu tractament a l’educació, principalment es parlava de l’educació superior i universitària, però tots aquests conceptes sempre ens poden servir com a futurs docents, siguin quines siguin les edats dels alumnes.

En Jordi va començant parlant de noves tecnologies i els canvis que s’han de promoure als centres educatius per dur-les a terme de manera completa i amb significativitat. Ens va parlar de les seves virtuts i de la importància de les mateixes a la vida diària. La veritat que va ser una conferència molt interessant, però que a part de que no es sentia tot lo bé que aquest home es mereixia, explicava i parlava tan ràpid que de vegades a mi se m’escapaven alguns termes i no podia enfilar bé l’explicació. 

Va arribar a un punt que va començar a parlar d’una cosa anomenada “ MOOC”, i en aquest moment si que vaig pensar: “mare meua, ara sí que no m’assabentaré de res”, però no va ser així perquè ens va presentar el què eren i perquè servien, junt amb les virtuts d’aquests programes en referència a la nostra crisi actual. Per això jo, des de aquí, us vull explicar què són i quines funcionalitats tenen. A més a més os deixaré la meva reflexió sobre els mateixos. 

Podeu trobar la videoconferència i altres enllaços d'articles interessants a :

http://cebloc.uib.cat/

MOOC: Massive Open Online Courses 

Un MOOC és una nova manera d’aprendre. Es tracta d’un curs obert per a tothom i gratuït, vendria a ser com un curs en línia on tots els participants són a la vegada Mestres i aprenents, ja que tothom que hi participa com aprenent pot implicar-se en el procés d’aportar alguna cosa sobre el tema a tractar. És un debat obert, on per accedir al curs no has de pagar res, però si vol obtenir un certificat del mateix, això sí es paga.

Totes les persones que  s’impliquen passen a formar part de la gran família interconnectada en ret…, Mooc no està només a un lloc on accedir sinó que és arreu de tot Internet.  Es una nova manera d’aprendre, aprofitant les noves tecnologies i l’accés a Internet arreu del món, entre tots creant coneixements i aprenentatges. Tot el treball que es fa es compartit. 

Es una manera d’aprendre en un món interconectat i per tota la vida;  és un curs amb principi i fi,  però al que sempre pots tornar a accedir i ampliar els coneixements, com si fos un reciclatge, perquè sempre pot continuar sapiguent sobre el tema i si aquest ha evolucionat mijantçant la investigació. Pero no deixa de ser un Curs formatiu amb persones que ofereixen els coneixements – conceptes i material didàctic, amb professors que imparteixen la classe mitjançant la connexió a Internet . 

 Com diu es vídeo que desprès vos mostraré: és un ESDEVENIMENT en el qual les persones s’interessen per un tema, s’ajunten, ho parlen  i ho treballen. El curs es distribuït per entrades de blogs, webs, twitter, discussions, etc. El Mooc promou l’estudi independent que cada persona pot fer, a qualsevol edat i condició social. 

I això; qui ho crea? Les institucions com les Universitats i algunes Empreses són les que fomenten aquests mètodes. Són els professors els qui creen i ofereixen els coneixements i continguts que s’aniran refent a mida que s’impliquen els participants.  I per què les empreses?: dons perquè és una manera de captar als millors estudiants de tot el món i desprès contractar-los. Ara ja no es mirarà tant si tens un títol Universitari, potser les empreses empraran aquests cursos per fer la criba entre tant i tant currículum amb potser, els mateixos títols educatius. 

Al vídeo que vos deixaré penjat explica que l’avaluació la fan els mateixos alumnes, ells mateixos avaluaran si han après o no. Però jo he cercat altres articles, perquè això no em quedava molt clar i he vist que en alguns MOOCS sí són els mateixos alumnes els que es corregeixen entre sí, encara que a la web de la Universitat  Politècnica de València he vist un subapartat d’exàmens.  Suposo que per obtenir el diploma del curs has de fer un examen que serà corregit per l’equip docent.

 “Este modelo cambia radicalmente los cimientos de la educación. El conocimiento se abre y ya no está reservado a un pequeño grupo de personas que pagan por recibir este privilegio. Según él, hay muchas empresas que estarían dispuestas a financiar estos proyectos para buscar talento. También siempre queda el recurso del pago, pero una cifra mucho más baja que las universidades más elitistas.”

“Mucha gente piensa que el aprendizaje a distancia a través de Internet es de peor calidad y los alumnos obtienen peores resultados. Sin embargo, la realidad es bien distinta. Además, realizar y superar un curso en Internet bien organizado no es sencillo y demuestra una serie de aptitudes que los estudiantes de la enseñanza "cara a cara" puede ser que no posean. Por ejemplo, en el artículo Top 5 Reasons Employers Should Hire Online Students nos dice que los estudiantes que realizan y superan un curso online suelen estar mejor organizados, trabajan más duro, suelen ser más disciplinados y automotivados, suelen tener una orientación para la consecución de objetivos y son independientes.”(http://desarrolloweb.dlsi.ua.es/cursos/2012/que-son-los-moocs/preguntas-respuestas).

Un altre pàgina que ens parla de l’educació i el coneixement llibre per a tothom és la següent: (http://www.oecd.org/spain/42281358.pdf )

Ara que més o menys vos he explicat les característiques més bàsiques dels Moocs voldria exposar les meves idees i reflexions al respecte d’aquesta nova corrent basada en els aprenentatges autònoms i lliures, els quals es suporten gràcies a la interconectivitat de la línia ret que és L ‘Internet.

Per una banda m’encanta l’idea  de “ Coneixements i estudis lliures i oberts per tothom”, que promulga aquest mètode; però per un altra banda em fa qüestionar-me algunes coses que jo mateixa m’he anat contestant:

Ara ja no cal anar a l’escola? à En un principi aquest cursos són de formació professional o Universitària, és a dir, van adreçats a majors de 16 anys. No pertoca al que és la educació obligatòria. A més és una manera d’estudiar autònomament i mitjançant recursos que potser un nen o jove més petit no podria o no sabria emprar-los.

On trobar-los? à A través de Google es poden trobar alguns establiments que ofereixen aquest cursos, com són les Universitats i les Empreses. Sent aquests fiables, ja que estan recolzats pel seu propi nom.

Qui els imparteix? à L’imparteixen els mateixos professors de les Universitats.

Com pot afavorir a la crisi mundial? à Al meu parèixer la clau essencial per sortir de la crisi és el coneixement i l’educació; saber quins deures i quins drets tenim. Quanta menys inconsciència i menys analfabetisme i més estudis primaris i superiors més podrem encaminar al país cap a un futur estable.

A més d’això, en Jordi Adell ens va plantejar la hipòtesi de Quants professors hi ha que es dediquen a impartir les classes llegint la teoria?, Quants professors donen classes magistrals a centenars d’alumnes sense arribar a conèixer els seus noms i ni tan sols a veure-les les cares? I a això jo comento que es veritat, que si hi ha professors que imparteixen d’aquesta manera les classes, perquè no pot haver un professors que doni les classes- tutorials per Internet i que a més pugui arribar a una quantitat molt més gran de gent, de forma gratuïta. Això faria que les Universitats no haguessin de pagar tants sous a tants professors, ja que amb un s’arriba a moltíssima més gent, emprant aquest mètode.

A continuació anomenaré les avantatges i els inconvenients que veig jo a aquest nou moviment d’aprenentatge:

Avantatges

·         Qualsevol pot accedir: EDUCACIÓ OBERTA I LLIURE PER A TOTHOM! (no hi ha més que dir).

·         No editorials: Ja està bé de que les editorials s’embossin tal quantitat de diners. Es una empresa, i com qualsevol altre és normal que hagi de guanyar diners, però penso que ha arribat un moment que rebentarà. Hi ha sectors en els que cap empresa no s’hauria de beneficiar de manera profitosa i exagerada per poder guanyar diners com són; per a mi, l’educació i la sanitat.

·         Implica esforç però no econòmic à Tots els que vulguin accedir al diploma, hauran de fer un gran esforç i ser constants, crítics i amb voluntat, però no esforços econòmics.

Inconvenients

·         Dispersió : Els alumnes i estudiants es dispersaran més, s’hauran de centrar molt més en el que llegeixen perquè no tenen un professor al davant a qui preguntar desprès. Encara que poden efectuar preguntes via on-line.

 ·         No fiabilitat de la informació :  Cóm saber si els cursos on-line que trobam són del tot fiables? Jo penso que això s’ha d’investigar molt bé abans d’apuntar-te a un d’ells. Encara que essent gratuïts tampoc es perd massa si resulta no ser fiable. Si volen treure un diploma al final, jo penso que s’haurien d’adscriure als Moocs de les Universitats.

A continuació afegiré un text que m’ha agradat molt i l’he trobat al següent enllaç:

http://www.yorokobu.es/el-imparable-ascenso-de-la-educacion-abierta/

¿Qué significa todo esto?

Como la mayor parte de las cosas a nuestro alrededor, el futuro ya está inventado. Al igual que internet lleva existiendo desde los años 60, las claves para un nuevo mundo del conocimiento ya existen. La competencia será más global. Universidades más mediocres tendrán que adaptarse o morir. Si un estudiante madrileño por 100 dólares tiene acceso a los mejores profesores del mundo en la materia que a le interesa de Harvard y MIT, a lo mejor se replantea la necesidad de ir a una universidad aquí.

Si las compañías también dejan de darle tanta importancia al título y valoran estos cursos entonces estamos antes un cambio de paradigma radical.

Este camino tendrá sus pros y sus contras. Ambos mundos convivirán durante muchos años más. Pero la información libre será capaz de cambiar el mundo a una velocidad mucho más rápida que el sistema actual. Estamos ante un sistema quebrado listo para ser reinventado. El conocimiento que circula con libertad y sin barreras llegará más lejos.

Quasi tots els articles que he trobat i llegit per saber què és un Mooc em parlaven d’escoles i Universitats a Estats Units que oferien aquesta tipologia d’estudis, a més d’algunes empreses que també els oferien perquè així capten, com he dit abans, als millors estudiants i científics, les millors ments que comportin un benefici al seu mateix desenvolupament i li facin millorar. Mentre anava llegint m’anava preguntant si també al nostre País, ja que jo mai ho havia escoltat, també s’estaven portant a terme aquests nous avanços en educació lliure, gratuïta i oberta per  tothom. La resposta es sí, he cercat al buscador de Google les paraules “cursos online gratuitos” i hi havia un bon grapat de portals webs que els oferien, entre aquests hi havia Universitats (com la de Valencia i Madrid) i Empreses que també ho fomentaven.

A continuació vos deixo l’enllaç amb una pàgina que ofereix un llistat de molts altres portals webs per estudiar gratuïtament via online:

http://www.sindinero.org/blog/archives/7499

I un vídeo que trobareu al youtube que vos explica alguna coseta més dels MOOCS:

Necessitats comunicatives dintre l'escola

Es darrer dia de classe abans d'acabar l'any i començar les vacances de Nadal, se'ns va oferir fer una reflexió al bloc sobre la comunicació amb el suport de TIC tant entre el mateix personal del centre com amb les persones vinculades al mateix que no formen part de l'equip docent, les famílies.

Havíem de plantejar les següents qüestions:

- Quines necessitats comunicatives tenim?

Tota persona vinculada al centre tindrà necessitats comunicatives de molt diversa índole. Si són pares necessitaran estar informats i naltros haurem de procurar una comunicació viva i plena amb ells, cercant maneres d'enriquir aquest llenguatge i aquest feed-back comunicatiu.

...Amb els pares/mares:

Necessitem que els pares coneguin la labor formativa i educativa del centre. Que coneguin el projecte educatiu i de quina manera es reflecteix amb la pràctica diària, per així apropar-los més a naltros i poder establir millors vincles (de confiança i respecte), fent que s'involucrin més en aquest procés educatiu i que recolzin els avanços dels seus fills. Sense coneixement del que passa dintre del centre, del que fem, no podran apropar-se a naltros i afavorir, ajudant i reforçant les pràctiques d'ensenyament dels mestres en particular i del centre en general.

Hem de emfatitzar i motivar cap al coneixement de la nostra funció i els nostres objectius en relació a les famílies,  que no són més que voler afavorir i ajudar-los en allò que puguem per afavorir el bon desenvolupament general del nen, que estem al mateix camí en quant a  desenvolupar i potenciar  totes les capacitats innates dels seus fills.

A part de tot això, que és molt important, també serà necessari comunicar festes i activitats, sortides i demés possibles esdeveniments del centre. Així com informar del tallers, xerrades i convocatòria de reunions per tal de que participin i col·laborin amb nosaltres, oferint-los l'oportunitat de triar tema o ser ells mateixos els qui imparteixin el taller. En definitiva voldrem informar-los però també ajudar-los en la formació d'alguns aspectes que no portin tant per mà, com poden ser les TIC.

...Amb el personal docent:

El personal docent haurà de mantindre un mínim de comunicació professional, a part de la comunicació de relació més personal que també es mantindrà: com a tot espai on s'ajunten persones.  Haurà de mantenir comunicació amb l'equip directiu, amb el personal de suport del centre, amb els mateixos companys, amb els pares i mares i per suposat amb l'alumnat.

Internet i tots els seu recursos (mails, wikis, dropbox, google docs, etc.) serviran per afavorir les nostres relacions dintre del centre. D'aquesta manera podem comunicar-nos allò que vulguem i que a l'escola no ens hagi donat temps de fer, pot ser enviar-nos documents informatius o possibles idees que vagin sorgint sobre algun projectes que hi estem treballant. 

Gràcies a les wikis i als programes creats per compartir documents, vídeos i demés arxius, podem crear un treball en xarxa, un treball cooperatiu i col·laboratiu, on cada persona pot anar afegint o anant visualitzant els avanços i les propostes que es van fent.

...Amb l'equip directiu: 

Una de les coses que se m'acudeixen que podem comunicar a l'equip directiu a través de les noves tecnologies són les nostres propostes, noves idees que potser l'equip directiu demana als professors. Penso que això s'haurà de comunicar en una reunió més directa, però que es poden anar guardant i arxivant les idees que cada persona docent del centre va aportant per tal de que desprès se'n pugui parlar més a fons a les reunions.

Les necessitats dels mestres poden ser també comunicades a través dels correus electrònics per així la persona encarregada dels correus pot anar analitzant i avaluant per desprès posar-ho en comú a les reunions de cicle o de professors del centre.

Totes les propostes i necessitats poden ser comunicades de moltes maneres, però aquesta via és ràpida i es pot passar a un document conjunt on es quedin guardades totes les idees, per desprès mostrar-les i poder analitzar-les més a fons.

- Quins mitjans o eines empraríeu per comunicar-vos?

Com he esmentat anteriorment les eines que podríem emprar com a medi de comunicació podrien ser els e-mails; el  blog de l'escola / aula o un blog creat pels mestres per altres mestres; les xarxes socials entre mestres i demés personal docent del centre i la web per comunicar-nos amb la resta de la comunitat educativa que no forma part de manera directa del centre on estem treballant. 

- Què demanaríeu al centre?

 Les possibles demandes que els mestres podrien demanar al centre seríen, al meu parèixer, les següents:

• Suport i recolzament per part del personal directiu i de la resta de professors; ajuda organitzativa per poder dur a la pràctica el projecte educatiu en totes les seves variants, aprofitant i emprant les eines TIC com a recurs essencial i actual per l'ensenyament i l'aprenentatge. 
• Cursos de formació i de reciclatge.
•  Uns bons equipaments, una infraestructura actualitzada i de qualitat, amb un bon manteniment. 
• Un equip de suport per guiar als mestres en aquesta tasca tecnològica.
•  Material i recursos didàctics actualitzats i de qualitat. 
• Una bona organització i coordinació entre l'equip docent, aplicant unes estratègies organitzatives per poder envestir de manera segura i convençuts el que hem de fer.  

- Quins recursos hauríeu de menester?

• Material didàctic.
• Equipament.
• Recursos tecnològics i equips actualitzats.
• Espais on treballar.   

- Quins beneficis obtindríeu amb la utilització de les TIC en aquesta tasca? 

Millorar les relacions, compartir els coneixements, afavorir els vincles i la comunicació.  

Què ens agradaria trobar a un centre educatiu?, Què és el que més ens motivaria?

La classe del dimecres dia cinc de desembre va  ser una mica diferent, pel que m’han contat perquè jo no hi era, varen dividir la classe en tres i cada grup adquiria un paper i un rol diferent. Per una banda havia la part del Govern i Ministeri d’educació, per un altre els docents i per l’altre l’equip de direcció o centre educatiu. A partir d’aquests papers cada grup va contestar una sèrie d’ítems per dur a terme un debat on es tractaven temes diversos. Aquí pel que m’han contat com cada un feia un paper, es varen adonar de potser la dificultat de viure en el paper que cada un ha de fer sense molestar a alguns amb alguna filosofia o pensament concret sobre com s’han de fer les coses. Però al meu parèixer, això passa perquè NO HI HA COMUNICACIÓ! Els establiments o els Ministres d’educació o el Govern que imposa les lleis d’educació i implanta uns dictàmens o donar el suport econòmic a les escoles i a tot el referent a educació, hauria de ser personal que es dediqués a aquest món, és a dir, que conegui les escoles, que conegui el món de l’educació no només pel que  veu a les escoles dels fills (si en tenen) o pel record de com era la seva escola, Institut, Universitat, etc. Sinó perquè ho ha estudiat i viu de prop dintre aquest món. Suposo que es complex que un polític que ha d’entendre de moltes més coses també entengui d’educació, però per això requeririen un equip conseller que fos d’educació i no d’altres branques. Perquè és per tots conegut el mal funcionament envers aquests temes, ja que avui en dia, fiquen a un expert en turisme, per exemple, en urbanització i no en el seu àmbit. Així funciona el nostre Govern i el nostre País. No es d’estranyar que estiguem vivint dintre aquesta profunda crisi, però no crisi únicament econòmica sinó de valors i coneixements en general, el Govern dona molta més importància a la construcció que a l’educació- innovació- i a la ciència. Si més no, el Govern hauria de preguntar i obrir-se en quant a la relació- comunicació amb els centres educatius per saber la millor manera de gestionar i donar suport als docents i alumnes, millorant d’aquesta manera l’evolució i l’aprenentatge¡, que és el que més hauria d’interessar. 

També per altra banda estan els centres educatius que haurien també de provocar en els mestres una motivació intrínseca cap a la comunicació entre ells i entre ells i l’equip directiu. Haurien d’aprofitar el que tenen per promoure l’aprenentatge de qualsevol de les maneres i no fixar-se tant en lo dolent que fa el Govern. Sé que deu ser difícil treballar si no tens material o no tens un equipament o infraestructura necessària, però també penso que davant això, a més de lluitar i queixar-se perquè no sigui així, han de ressorgir noves idees i fer front a les mancances amb Innovació didàctica o metodològica i, sobretot no perdre l’esperança i la motivació, encara que entenc perfectament la frustració que pot provocar que no t’escoltin o no pensin des de dalt, en el que realment importa: l’educació per davant de tot, per millorar el país i per ser millors persones el que el formin. Penso que direcció i docents haurien d’estar units  pels mateixos objectius i no pensar en cada un per separat, perquè ja es sap que la unió fa la força!

Desprès està la part dels docent, que fins i tot aquests no s’entenen entre ells i de vegades s’ignoren o es passen per damunt, això és una falta de valors i de saber estar i comportar-se que penso que no hauria d’existir. És normal que a qualsevol lloc on convisquin un grapat de persones, moltes vegades sigui difícil arribar a que tots pensin per igual, però sí que han de promoure arribar a un consens i saber que, si has de treballar amb aquesta o aquella persona l’has de tractar amb respecte i, es més, amb cordialitat i prestar-li l’atenció que es mereix, encara que no sigui de la teva opinió. Això ho dic des de la ignorància, perquè no he viscut mai a un centre educatiu ni tinc moltes referències al respecte; és la meva opinió pel que puc pensar que pot passar.

També m’agradaria esmentar aquí que sincerament, penso que i, és de veritat lamentable i de probable, i ho dic pel que s’està veien darrerament al nostre país, que el Govern central i els mandataris, realment, no volen una educació de qualitat pels nens-joves; ja que no volen que les persones siguin cultes i sàpiguen  els seus drets i deures, volen infondre por i amargura, i sinó, per què retallen tantíssim en educació? , per què és tan difícil accedir a una educació superior? I , lo més fort, per què volen privatitzar les escoles? Això passa perquè el que volen és que només estudiïn els de classe alta, és a dir, els que tenen sous i són fills i filles de gent adinerada o gent que està en el poder. Hem arribat a un punt que, fins i tot, neguen als mestres poder opinar, que es dediquin a donar el contingut curricular que els hi pertoca però sense opinar ni poder canviar i, havent de seguir una actitud subversiva. Això em dona por perquè penso que estem anant a una nova dictadura encoberta.  És veritat  també, que això pot ser una postura no tant incorrecta en el moment que, hi haurà mestres que els hi parlen als alumnes de la seva ideologia política o a l’hora d’explicar temes des de la imparcialitat ho fan des de la subjectivitat, i en alguns temes es veritat que el mestre s’hauria de mantindré al marge, ja que pots influenciar molt les ments dels joves o dels més petits.., però crec que el més important és formar ments actives i crítiques perquè ells mateixos triïn la millor opció i el camí que més els hi agradaria seguir.

I ara em formulo la pregunta:

Què ens agradaria trobar-nos en arribar a l’escola o què necessitaríem per estar motivats a la nostra feina?

Per una banda trobar-me un personal (tot el que treballi al centre) amb actituds cordials, amables, oberts, pacients, amb afany de voler millorar i ajudar a les persones que ho requereixin, no persones tancades amb una sola metodologia i que pensen que és la millor, persones cansades de la seva feina, sense motivació per innovar o que no veuen una llum al final del camí, persones amargades que els hi afecta tant el tema de la crisi (que no dic que no sigui preocupant), que s’obliden realment de la seva funció a l’escola. Hem de ser persones que vulguin millorar i persones amb idees noves que siguin capaços de funcionar encara que ens manqui material o infraestructura; sabent que el més important és promoure un aprenentatge vivencial, i motivar als nens a seguir aprenent sigui com sigui...

Penso que m’agradaria trobar-me unes instal·lacions en condicions mínimes ( espais condicionats amb calefacció i lluminositat), la resta ja l’anirem fent amb ganes i il·lusió. M’agradaria un centre on s’impliqués a les famílies i es tinguessin en compte les necessitats i desitjos de l’alumnat, per davant dels desitjos dels docents. Un centre on es pogués parlar de tu a tu sense por , un centre on la gent sigui sincera per tal de millorar; amb respecte i il·lusió tot pot anar endavant i millorar-se. Un personal implicat en tot el que pertany al desenvolupament general dels nens i nenes. Que es treballin els valors i s’emprin les actituds i metodologies constructivistes i , en general tot el que hem estudiat i treballat a la carrera que per a mi, és la base de tota educació. 

I amb tot això penso que no pot haver persona que no es motivi en seguir lluitant pel bé dels infants i per progressar en el seu desenvolupament i aprenentatge. Ja sé que cada persona té la seva vida personal a part del que és la feina, ja sigui per vocació o no, però si fas una tasca, fes-la lo millor que puguis, i evita portar la vida privada a la feina. Amb això no vull dir que si un dia un mestre està trist, ha de venir somrient i fent rialles com el que més, sinó que procuri oblidar-se dels problemes i sentir l’ambient agradable i alegre dels infants per, justament, evadir-se d’això i fer la seva tasca el millor que pugui. També penso que és bonic que els alumnes vegin que el mestre és humà i també pateix, podent aquest explicar i compartir el seu dolor (si escau) amb l’alumnat, fent d’aquesta comunicació una relació el més humana possible.