dimecres, 26 de desembre de 2012

Què ens agradaria trobar a un centre educatiu?, Què és el que més ens motivaria?




La classe del dimecres dia cinc de desembre va  ser una mica diferent, pel que m’han contat perquè jo no hi era, varen dividir la classe en tres i cada grup adquiria un paper i un rol diferent. Per una banda havia la part del Govern i Ministeri d’educació, per un altre els docents i per l’altre l’equip de direcció o centre educatiu. A partir d’aquests papers cada grup va contestar una sèrie d’ítems per dur a terme un debat on es tractaven temes diversos. Aquí pel que m’han contat com cada un feia un paper, es varen adonar de potser la dificultat de viure en el paper que cada un ha de fer sense molestar a alguns amb alguna filosofia o pensament concret sobre com s’han de fer les coses. Però al meu parèixer, això passa perquè NO HI HA COMUNICACIÓ! Els establiments o els Ministres d’educació o el Govern que imposa les lleis d’educació i implanta uns dictàmens o donar el suport econòmic a les escoles i a tot el referent a educació, hauria de ser personal que es dediqués a aquest món, és a dir, que conegui les escoles, que conegui el món de l’educació no només pel que  veu a les escoles dels fills (si en tenen) o pel record de com era la seva escola, Institut, Universitat, etc. Sinó perquè ho ha estudiat i viu de prop dintre aquest món. Suposo que es complex que un polític que ha d’entendre de moltes més coses també entengui d’educació, però per això requeririen un equip conseller que fos d’educació i no d’altres branques. Perquè és per tots conegut el mal funcionament envers aquests temes, ja que avui en dia, fiquen a un expert en turisme, per exemple, en urbanització i no en el seu àmbit. Així funciona el nostre Govern i el nostre País. No es d’estranyar que estiguem vivint dintre aquesta profunda crisi, però no crisi únicament econòmica sinó de valors i coneixements en general, el Govern dona molta més importància a la construcció que a l’educació- innovació- i a la ciència. Si més no, el Govern hauria de preguntar i obrir-se en quant a la relació- comunicació amb els centres educatius per saber la millor manera de gestionar i donar suport als docents i alumnes, millorant d’aquesta manera l’evolució i l’aprenentatge¡, que és el que més hauria d’interessar. 

També per altra banda estan els centres educatius que haurien també de provocar en els mestres una motivació intrínseca cap a la comunicació entre ells i entre ells i l’equip directiu. Haurien d’aprofitar el que tenen per promoure l’aprenentatge de qualsevol de les maneres i no fixar-se tant en lo dolent que fa el Govern. Sé que deu ser difícil treballar si no tens material o no tens un equipament o infraestructura necessària, però també penso que davant això, a més de lluitar i queixar-se perquè no sigui així, han de ressorgir noves idees i fer front a les mancances amb Innovació didàctica o metodològica i, sobretot no perdre l’esperança i la motivació, encara que entenc perfectament la frustració que pot provocar que no t’escoltin o no pensin des de dalt, en el que realment importa: l’educació per davant de tot, per millorar el país i per ser millors persones el que el formin. Penso que direcció i docents haurien d’estar units  pels mateixos objectius i no pensar en cada un per separat, perquè ja es sap que la unió fa la força!

Desprès està la part dels docent, que fins i tot aquests no s’entenen entre ells i de vegades s’ignoren o es passen per damunt, això és una falta de valors i de saber estar i comportar-se que penso que no hauria d’existir. És normal que a qualsevol lloc on convisquin un grapat de persones, moltes vegades sigui difícil arribar a que tots pensin per igual, però sí que han de promoure arribar a un consens i saber que, si has de treballar amb aquesta o aquella persona l’has de tractar amb respecte i, es més, amb cordialitat i prestar-li l’atenció que es mereix, encara que no sigui de la teva opinió. Això ho dic des de la ignorància, perquè no he viscut mai a un centre educatiu ni tinc moltes referències al respecte; és la meva opinió pel que puc pensar que pot passar.

També m’agradaria esmentar aquí que sincerament, penso que i, és de veritat lamentable i de probable, i ho dic pel que s’està veien darrerament al nostre país, que el Govern central i els mandataris, realment, no volen una educació de qualitat pels nens-joves; ja que no volen que les persones siguin cultes i sàpiguen  els seus drets i deures, volen infondre por i amargura, i sinó, per què retallen tantíssim en educació? , per què és tan difícil accedir a una educació superior? I , lo més fort, per què volen privatitzar les escoles? Això passa perquè el que volen és que només estudiïn els de classe alta, és a dir, els que tenen sous i són fills i filles de gent adinerada o gent que està en el poder. Hem arribat a un punt que, fins i tot, neguen als mestres poder opinar, que es dediquin a donar el contingut curricular que els hi pertoca però sense opinar ni poder canviar i, havent de seguir una actitud subversiva. Això em dona por perquè penso que estem anant a una nova dictadura encoberta.  És veritat  també, que això pot ser una postura no tant incorrecta en el moment que, hi haurà mestres que els hi parlen als alumnes de la seva ideologia política o a l’hora d’explicar temes des de la imparcialitat ho fan des de la subjectivitat, i en alguns temes es veritat que el mestre s’hauria de mantindré al marge, ja que pots influenciar molt les ments dels joves o dels més petits.., però crec que el més important és formar ments actives i crítiques perquè ells mateixos triïn la millor opció i el camí que més els hi agradaria seguir.

I ara em formulo la pregunta:
Què ens agradaria trobar-nos en arribar a l’escola o què necessitaríem per estar motivats a la nostra feina?
Per una banda trobar-me un personal (tot el que treballi al centre) amb actituds cordials, amables, oberts, pacients, amb afany de voler millorar i ajudar a les persones que ho requereixin, no persones tancades amb una sola metodologia i que pensen que és la millor, persones cansades de la seva feina, sense motivació per innovar o que no veuen una llum al final del camí, persones amargades que els hi afecta tant el tema de la crisi (que no dic que no sigui preocupant), que s’obliden realment de la seva funció a l’escola. Hem de ser persones que vulguin millorar i persones amb idees noves que siguin capaços de funcionar encara que ens manqui material o infraestructura; sabent que el més important és promoure un aprenentatge vivencial, i motivar als nens a seguir aprenent sigui com sigui...

Penso que m’agradaria trobar-me unes instal·lacions en condicions mínimes ( espais condicionats amb calefacció i lluminositat), la resta ja l’anirem fent amb ganes i il·lusió. M’agradaria un centre on s’impliqués a les famílies i es tinguessin en compte les necessitats i desitjos de l’alumnat, per davant dels desitjos dels docents. Un centre on es pogués parlar de tu a tu sense por , un centre on la gent sigui sincera per tal de millorar; amb respecte i il·lusió tot pot anar endavant i millorar-se. Un personal implicat en tot el que pertany al desenvolupament general dels nens i nenes. Que es treballin els valors i s’emprin les actituds i metodologies constructivistes i , en general tot el que hem estudiat i treballat a la carrera que per a mi, és la base de tota educació. 

I amb tot això penso que no pot haver persona que no es motivi en seguir lluitant pel bé dels infants i per progressar en el seu desenvolupament i aprenentatge. Ja sé que cada persona té la seva vida personal a part del que és la feina, ja sigui per vocació o no, però si fas una tasca, fes-la lo millor que puguis, i evita portar la vida privada a la feina. Amb això no vull dir que si un dia un mestre està trist, ha de venir somrient i fent rialles com el que més, sinó que procuri oblidar-se dels problemes i sentir l’ambient agradable i alegre dels infants per, justament, evadir-se d’això i fer la seva tasca el millor que pugui. També penso que és bonic que els alumnes vegin que el mestre és humà i també pateix, podent aquest explicar i compartir el seu dolor (si escau) amb l’alumnat, fent d’aquesta comunicació una relació el més humana possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada