Societat de la informació, tecnologies digitals i educació.

En aquesta entrada comentaré i faré un resum d’una lectura molt interessant que ens parla sobre els avanços tecnològics i la nostra societat; era que la podem anomenar “de les noves tecnologies”.

L’article està escrit per en Manuel Area Moreira i es titula : “ SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGIAS DIGITALES Y EDUCACIÓN”. (Web docente de Tecnlogia Educativa. Universidad de La Laguna, 2002).

L’article ens comença parlant sobre com ha anat evolucionant la societat envers l’economia i els patrons de vida i cultura de tots els ciutadans i de les relacions socials,  arribant a l’anomenada globalització, terme carregat d’una forta ideologia, terme que està molt vinculat a una determinada perspectiva o visió del món. Tot aquests canvis i aquesta ràpida evolució de la societat cap a una visió més capitalista, consumista, materialista i al meu parèixer més deshumanitzada han estat condicionades, sinó més ajudades per l’avanç de les noves tecnologies. Aquestes noves tecnologies ens han ajudat a millorar les comunicacions a llarga distància, però per a mi que ens han perjudicat en la comunicació a curta distància, és a dir, a la comunicació més directa i natural pròpia de la nostra espècie; i això també és un factor a tenir en compte.

Per tot això, tots nosaltres, i molt més naltros com a educadores (tal com es diu a la lectura),hem de pensar-nos quin model de la societat volem construir, quines ensenyances volem oferir als nens i quin paper juguen les noves tecnologies en aquests processos.

A continuació faré una descripció dels punts positius i negatius, contrarestant-los els uns amb els altres, esmentant les dues cares de la mateixa moneda.

-      Facilitar i permetre una major comunicació entre les persones independentment de la seva situació geogràfica o temporal à Això ha provocat també que cada vegada ens comuniquem més de manera indirecta, i no de manera directa i personal.

-      Permeten l’accés de forma permanent a gran quantitat d’informació à Per contrapartida, podem dir que hem de tenir clar quines són les bones fonts a on anar a cercar aquesta informació; perquè també es veritat que no tot el que trobem gràcies als mitjans de comunicació o a Internet és fiable i real. Molta de la informació que ens arriba avui dia es manipulada i oferta tal i com desitgen tant els medis de comunicació com els establiments públics i/o polítics. Un altre punt a contrarestar amb aquest del fàcil accés a la informació, és que s’accentuen les diferències entre les classes socials degut a que no tots podem accedir a aquesta informació de manera igualitària, encara que sí es veritat que s’ofereixen bastants mitjans per aconseguir-ho com per exemple a les biblioteques públiques de les ciutats.

-      Faciliten molts els tràmits i gestions quotidianes de la població.

-      Fomenta el coneixement d’altres cultures i altres grups socials, el que propicia la superació d’una visió estreta i localista de la realitat. à Això pot provocar un detriment de la diversitat cultural del conjunt de pobles i nacions del planeta; perquè les masses volen parèixer-se a una determinada corrent popular i cultural i pot provocar apatia o fins i tot rebuig cap a la pròpia, per no ser igual a la cultura que més de moda està.  Per això des de les escoles hem de conscienciar cap a l’estima de la pròpia cultura, conèixer-la i defensar-la, no per damunt de les altres, sinó com una més; igual de valuosa que la resta.

-      Permeten experimentar nous modus d’organització i participació ciutadana. Gràcies a les noves tecnologies el poble i els ciutadans poden ajuntar-se d’una manera més fàcil  per realitzar associacions, fundacions, grups d’interès comú, etc...

Uns punts negatius no esmentats en aquestes línees podrien ser el següents:

-      Tots volem parèixer-nos als models que surten en els mitjans de comunicació més comuns com és la televisió. El grup més disposat a caure en aquesta vesant són els adolescents. Per contrapunt nosaltres i les famílies com a educadors hem de ser conscients d’educar en valors i provocar l’autocrítica, fomentant la bona autoestima entre els nens i en la població en general.

-      Major desigualtat social: no totes les famílies tenen el suport econòmic per poder abastir-se dels aparells tecnològics.

-      Pèrdua de privacitat i l’increment del control cap als individus i grups socials. L’Accés i la utilització de les dades personals per part dels organismes e institucions socials, així com per empreses privades minen la llibertat dels ciutadans.

EL REPTE EDUCATIU

L’autor del text ens esmenta els possibles problemes educatius que l’omnipresència tecnològica pot provocar avui dia; i hem de pensar en com afrontar-los amb interès i consciència cap els mateixos problemes.

Hem de ser conscients que moltes famílies no tenen facilitats per oferir als fills ,estudiants, equips tecnològics i potser tampoc tindran els coneixements bàsics o necessaris per ajudar-los en les tasques escolars relacionades amb aquests aspectes més tecnològics.

El major repte per naltros com a educadores i futures docents serà formar als futurs adults com persones crítiques capaços de distingir lo rellevant de lo superflu.

El text ens parla de que el sistema educatiu ha d’adaptar-se a les noves exigències derivades de l’omnipresència tecnològica, integrar les tecnologies digitals en les aules, així com replantejar i redefinir els continguts culturals dels currículum, a més de promoure la creació de rets telemàtiques educatives. Aquesta és una proposta essencial i importantíssima, al meu parèixer, i consisteix en desenvolupar estratègies de formació del professorat i d’assessorament als centres educatius en relació a la utilització de les tecnologies amb finalitats educatives.  

Una idea formulada aquí i que trobo molt bona, és la de concebre els centres educatius com instancies culturals integrades en la zona amb la finalitat de que es puguin posar a disposició de la comunitat, els recursos tecnològics disponibles en el centre. Planificar i desenvolupar projectes i experiències d’educació virtual per propiciar la creació de “comunitats virtuals d’aprenentatge” amb creació de webs i materials on- line, per poder ser emprats i compartits per diferents centres i aules. És a dir, estimular la innovació de pràctiques docents i propiciar la reconstrucció de noves experiències, perseguint una formació cultural que integri els coneixement propis, locals, amb les exigències d’un món global e interconectat.

Una meta important per les escoles hauria de ser la formació dels nens com usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura que al seu voltant es produeix i es difon. Tot això, treballar-ho des de la perspectiva constructivista, en la qual els alumnes no memoritzen, sinó que seleccionen, reflexionen i analitzen, cercant la informació i les respostes per ells mateixos. Els mestres han d’oferir les eines per guiar-los cap a l’aprenentatge significatiu d’una manera vivencial. L’alumne ha de disposar de gran autonomia i control sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

Per concloure amb la redacció explicativa de les idees d’en Manuel Area Moreira exposaré el següent paràgraf que diu;: “ Els agents educatius i de la cultura no podem obviar aquests fenòmens, però tampoc podem assumir-los i aplicar-los submisament sobre la nostra activitat pedagògica integrants les tecnologies digitals en l’ensenyament amb un plantejament tecnocràtic. L’educació és i seguirà sent fonamentalment una activitat d’interacció humana intencional, i en conseqüència, regulada pels valors, idees i sentiments, encara que ara puguem mediar aquesta interacció amb un innumerable nombre d’artefactes tecnològics”.