Hola a tothom que entri al meu nou blog de l'assignatura
de Mitjans i Recursos tecnològics en el procés d'ensenyament- aprenentatge en
el cicle d'educació infantil.
El primer que exposaré serà la meva sensació i
emoció envers aquesta nova assignatura:
El primer que vaig pensar quan vaig saber que tindríem
una assignatura d'aquestes característiques, va ser d’alegria per poder endinsar-me
en aquest món on aprendríem a manejar-nos amb les noves tecnologies (tan
importants avui dia) i ser conscient que podríem aprendre sobre les mateixes, per
tal de poder emprar-les a les escoles i amb els més petits; a la vegada que
podrem fer-les servir per avançar amb la nostra feina i paper d'educadors i
models cap al món que ens envolta. Penso que serà una molt bona eina a emprar des
de el moment en que ens servirà per oferir a les famílies una manera de
conèixer més a fons la nostra manera de treballar i oferir-los una petita
finestreta a les nostres aules i els nostres espais lúdics- educatius.
Però a part d’aquesta primera alegria que vaig sentir i
tots els bons pensaments que em varen passar
pel cap quan vaig saber l'existència d'aquesta assignatura, va esser un gran neguit
i por per haver d'enfrontar-me a la mateixa, ja que mai m'han agradat les noves
tecnologies (de manera general) i si no fos perquè el món funciona ja d'aquesta
manera, no les tindria massa en compte. Això no vol dir que les rebutgi...,
sinó simplement que a mi no se’m donen bé.
Penso que cada persona té un tipus d’intel·ligència
i se li donen bé un cert tipus de coses, més que unes altres, i el meu cas es
que no se’m donen mica bé els aparells electrònics i per continuïtat els
ordinadors amb les mil i una opció a determinar...
Per tot això penso que serà una assignatura a la que
podré treure molt profit, per treure’m la por i aprendre a desenvolupar-me en
aquest món tan tecnològic en el que vivim avui dia.
També he de mencionar que aquest món tant tecnològic té
moltes avantatges però també moltes desavantatges que ara mateix no exposaré,
però de les que hem de ser també conscients i no creure que ens han portat
només avanços, sinó que també està el perill de caure en tot el contrari,
mancances en la comunicació directa i vivencial i demés malalties que han
sorgit arrel d'aquests avanços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada