divendres, 25 de gener del 2013

Projecte Multimèdia

El treball que havíem de fer com a Projecte final de l'assignatura constava, com ja he comentat en altres entrades, de fer un material didàctic multimèdia interactiu en grup.

El nostre treball tracta i treballa continguts pertanyents a l'àrea de les matemàtiques, sempre procurant crear activitats que fossin significatives i relacionades amb allò treballat anteriorment a les aules. Perquè no volíem que aquest joc interactiu s’emprés com una eina d'ensenyament directe, sinó més com una eina de suport i reforç dels aprenentatges adquirits durant les classes. D'aquesta manera els infants podran assimilar de millor manera, podran treballar els continguts en petit grup i inclús amb les famílies, perquè el projecte estirà gravat en format  CD, per a que se'l puguin endur a casa.

El nom del projecte va ser "La descoberta d'en Víctor"

Aquest projecte consta de vàries parts importants:

1- Conte--> Vàrem pensar en crear un conte per introduir el tema del que tracta el joc i, incentivar d'aquesta manera la motivació i interès a fer les activitats següents.

2- Activitats --> Arrel del conte hem creat un grapat d'activitats de lògica matemàtica. Hem creat cinc blocs d'activitats de dues activitats cada un.

3- Guia didàctica --> És un document essencial en tot programa multimèdia educatiu. Aquí s'especifica i s'explica de manera general en que consta el joc i de quina manera enfocar-lo. és a dir unes petites orientacions d'ús i metodologia. També es fa evident perquè es considera programa didàctic, és a dir, els objectius i finalitats pedagògiques en els que està basat.

Hi ha uns punts essencials que s'hauran de tenir en compte a l'hora de preparar el guió i per la futura creació del material multimèdia. Aquest estan molt ben explicats a la lectura de Santos Urbina anomenada : "Algunas consideraciones en torno al software para la educación Infantil", presentada a la revista Edutec num 13.

Per fer la presentació del treball vàrem haver de fer un Power Point amb unes característiques concretes com són: 20 diapositives de durada no inferior ni superior a 20 segons. D'aquesta manera podíem exposar tots els grups de classe a l'hora i el mateix dia.

Vos present el nostre Pechacucha: Amb això tindreu una lleugera idea del que tracta i de que consta el nostre treball didàctic multimèdia.





Si voleu vorer el Projecte sencer feu clic al següent enllaç o mireu l'enllaç al bloc anomenat MESTRES TIC que és el que hem creat amb grup de treball.

http://22025mestrestic.blogspot.com.es/







Pissarra Digital



La primera setmana de Gener vàrem treballar amb la PDI: Pissarra Digital interactiva. 

Na Marina ens va mostrar de que constava i per a que la podíem emprar, podent experimentar de manera directa amb ella. 

La veritat que penso que és un recurs Innovador de qualitat per l'ensenyament a les aules, però que no hem d'oblidar-nos del que és l'exploració i l'experimentació per als més petits. 

Un possible desavantatge que trobo és la dificultat de moure el cursor amb agilitat, perquè de vegades has de picar vàries vegades per a que la pissarra ho capti i, aixo, fa perdre bastant de temps (cosa tan desitjada dintre del calendari escolar i horari laboral a les escoles). Però per un altre banda veig que té un unt de qualitats i aplicacions didàctiques útils per a les aules, entre d'elles l'adaptació de les activitats a nens amb N.E.E. 

A continuació faré la reflexió adient a la pissarra digital: 

QUÈ ÉS LA PDI?
La pissarra digital  o pissarra electrònica és un sistema tecnològic integrat per un ordinador multimèdia, el qual ha d’estar connectat a Internet i amb un videoprojector per projectar  sobre una pantalla o paret blanca tot el que mostra el monitor de l’ordinador.  El que la fa ingeniosa i útil dintre de les aules és la característica de poder interactuar amb ella; és a dir, que els alumnes i els mestres poden emprar la pissarra directament amb la mà i altres utensilis gràfics com si es tractés del ratolí de l’ordenador. Això permet que tots els components de la classe puguin visualitzar i comentar els documents i tota mena d’arxius visuals – auditius, etc, de manera conjunta. 

Aquest nou sistema d’ensenyament a través de les eines tecnològiques afavoreix els aprenentatges ja que motiva i suscita un gran interès als estudiants. Que tots els infants d’avui en dia es fascinen amb les tecnologies, és ben evident; però com sempre,  jo em quedo amb la idea de que aquestes eines s’han emprar com a suport i reforç de la resta de tipus de metodologies, més de caràcter autònom, creatiu i d’exploració, al igual que la resta de competències a tractar dintre el currículum. Perquè primer s’ha d’ensenyar de manera vivencial i pràctica i desprès donar pas a reforçar gràcies a aquestes eines, encara que també s’ha de treballar la competència de la tecnologia com a material d’estudi concret. Perquè sinó, aquesta eina interactiva acabarà utilitzant-se tal com s’empraven i , desgraciadament, encara s’empren, les tan conegudes fixes d’aprenentatge poc significatiu.

La PDI ens serveix per moltíssimes coses dintre de l’aula com per exemple jugar de manera interactiva i cooperativa. També projectar les imatges, els vídeos, els treballs, els projectes que s’estan treballant, fotografies, plafons i demés articles i documents que es vulguin mostrar als nens.
Aquest són alguns dels objectius que es tenen en compte a l’hora d’emprar la PDI a les aules:
Fer classes dinàmiques, divertides i motivadores; podent incentivar la creativitat de manera autònoma i espontània.
Facilitar i suport didàctic per emprar diferents estratègies d’aprenentatge  i formar diferents agrupaments.
Afavorir el pensament crític à A través de l’exposició de documents, de vídeos, de documentals de manera més senzilla i ràpida es pot potenciar la reflexió conjunta del grup i de manera individual, per desprès comentar i compartir els pensaments i sensacions.

El docent  té una eina per recolzar les seves explicacions que podran ajudar a complementar i enriquir l’assimilació de continguts . Perquè el mestre sempre ha de corroborar que l’alumnat ha entès el que estan tractant. També podrà crear activitats dinàmiques i motivadores a treballar amb la pissarra.

Es poden crear programes multimèdies didàctics de qualsevol matèria i que tracti qualsevol contingut o tema transversal adient. Es pot intercanviar informació i documents amb altres escoles o companys gràcies als correus electrònics, xarxes socials o blogs. A la mateixa vegada es pot cercar qualsevol dubte o qualsevol informació al temps que s’està impartint la classe o s’està treballant el projecte, gràcies als buscadors d’Internet.

Un altre qüestió serà el lloc on col·loquem la PDI. Si només tenim una al centre, penso que hauria d’estar situada a l’aula d’usos múltiples per a que totes les classes puguin accedir-hi, fent un cronograma i un horari per a cada professor i cada grup-classe. Penso que si es té la PDI a l’aula, hem d’evitar emprar-la com a eina essencial, perquè al meu parèixer, seria tornar als llibres de text, deixant de banda la reflexió a través de l’experimentació sensorial. Ho he comparat amb els llibres de text, però això tampoc és del tot cert, ja que els llibres de text són fixos sense possibilitat d’ampliar i amb la PDI s’obre un món ple de possibilitats de crear i fer una recerca quasi infinita.

Les noves tecnologies en  general i la PDI de manera més concreta han innovat la manera d’ensenyar i d’aprendre, però mai hem d’oblidar que els infants han de moure’s, tocar, olorar, experimentar i explorar l’entorn per arribar a una comprensió completa i significativa. A més d’això el mestre té també una feina afegida que és adaptar les activitats proposades i les dificultats de les mateixes a possibles dificultats i necessitats especials dels nens.








dimecres, 9 de gener del 2013

Primera entrada 2013


Bon Any a tothom!

Aquesta és la primera entrada de reflexió que faig al any 2013, en el qual acabem d'arribar ;)
Primer comentaré que he aprovat l’examen i amb bona nota; cosa que em posa molt feliç! L'altra serà explicar que durant les vacances de Nadal, hem seguit treballant entorn al projecte del Power Point interactiu que estem fent en grup. A més amés, he seguit introduint entrades al blog per posar-me al dia i per afegir alguns comentaris que trobava interessant, així que les vacances han estat bastant ben aprofitades, pel tema de treball i d'estudis i pel tema de fer vacances i poder estar tranquil·la alguns dies gaudint dels amics i la família. 

Avui és dimecres i tenim classe a la tarda..., ja vos seguiré contant ;) .

Noves Tecnologies i Ortografia




Aquesta entrada tracta de fer un breu resum del que debat que vàrem treballar a l’assignatura de Llengua espanyola: Estratègies de la comunicació. Aquest debat tractava el tema de les noves tecnologies i com ,aquestes, interfereixen en l’aprenentatge i l’evolució de l’escriptura. 

Per dur a terme el debat ens vàrem haver de documentar i investigar per poder treure diferents opinions i conclusions envers el tema; el debat estava muntat de tal manera que hi havia companyes que estaven en el grup de les persones a favor, altre grup que estava en la posició de en contra i el tercer grup que era el públic. Això ens va servir per tenir opinions i conèixer els dos aspectes o dos cares de la moneda; perquè com ja vaig comentar en les meves primeres entrades, les noves tecnologies ens han aportat molts beneficis però també perjudicis, segons com es miri, en alguns camps de la vida, com ara la comunicació i els canvis en l’escriptura. 

Jo, el que vull esposar aquí és aquest recull d’idees i pensaments que envolten aquests ambients tan relacionats: el món de la comunicació que ha anat transformant-se i adaptant-se als avanços entorn  les noves tecnologies, i , l’escriptura, la qual no és més que una manera de poder transmetre la informació i les nostres idees a la resta de persones, amb la possibilitat de que perduri al llarg del temps: comunicació no directa i diferida.

A continuació descriuré els punts i pensament que es debateren, tant a favor com en contra envers les TIC en relació a l’escriptura:


  • Els telèfons mòbils amb els missatges de text han fet que s’hagi d’economitzar temps i espai a l’hora d’escriure i això ha creat moltíssimes faltes d’ortografia i fins i tot han creat una nova manera d’escriure més icònica i menys elaborada. Per exemple la transformació del perquè en “x”, com el per en matemàtiques. 



  •  En contrapunt a aquesta idea, la rèplica que varen fer el grup que estava a favor era que això comportava un nou sistema de comunicació, en la qual els que escriuen així (que solen ser els joves), estaven creant un sistema de comunicació criptogràfica. I  enraonar tot això és fruit d’un anàlisi i un treball cognitiu que no s’ha d’infravalorar. Els joves creen un nou sistema per a que els adults no l’entenguin, és un símptoma més de rebel·lia, típica de l’edat.



  • També es va esmentar que avui en dia hi ha moltíssimes noves generacions d’escriptors joves, perquè les noves tecnologies han aportat un nou suport on poder escriure i reflexionar sobre moltíssims temes, a la vegada que es poden documentar per poder corregir al moment, per exemple amb un diccionari on-line.

  •  Pel que fa al corrector ortogràfic del programa “Word” va haver comentaris tant a favor com en contra. A favor es podia dir que al moment en que el programa et corregeix te n’adones de les errades que fas, però en contraposició hem de dir que potser molts de joves, i no tan joves, no es fixen amb això, sinó que aprofiten l’autocorrecció per evadir responsabilitats; sense fixar-se amb les errades per tal de millorar.


  • Gràcies a les noves tecnologies la gent es comunica més i pot comunicar-se en la distància. Quantes famílies separades per obligació tenen una millor qualitat de vida gràcies als avanços en la era de la tecnologia? 
  • Gràcies a Internet hi ha un índex molt més gran de lectors que anys enrere.

  • Les noves tecnologies han fet que quasi desaparegui l’escriptura manual, donant així nul·litat a l’art de la cal·ligrafia, tan important en un altra època. Quants de joves hi ha avui en dia que tenen una lletra tal que, quasi no s’entén? 

-          Una persona del públic va contar un cas en el que a una escola durant una jornada de portes obertes es va convidar a nens i nenes de tota classe i condició social per jugar i estar a la sala d’ordinadors durant una tarda. El més curiós va ser que els nens que vivien a centres interns varen ser els que demanaven a les mestres que els hi corregís els correus que volien enviar, ja que aquesta era la seva cara de presentació. Deien que era una manera molt positiva de poder fer amics i tractar amb al·lots de la mateixa edat, perquè si aquests mateixos joves es veiessin al carrer, possiblement els de condició i classe social més alta no parlarien amb aquests de classe social baixa.

Aquest varen ser alguns dels comentaris, entre d’altres, que es varen sentir durant el debat, sense parlar de la analfabetització digital en la que es troben immerses avui dia moltes de les persones que al seu dia no varen estudiar res de tecnologia informàtica. Com podeu vorer, hi ha varies d’aspectes negatius, però hi havia moltíssims més de positius. 

La meva conclusió al respecte és que les Noves Tecnologies existeixen i estan al nostre món i per sort, al nostre abast. Que no podem obviar-les sinó que em de aprofundir en el seu coneixement i pràctica, ja que això ens possibilita més eines d’aprenentatge i ensenyament. 

Al respecte a les faltes ortogràfiques em pregunto: I jo quan era més jove no feia també faltes ortogràfiques? I això que no tenia ni telèfon mòbil, ni tenia accés a Internet, de fet ni ho coneixia. Així que penso que les faltes han estat sempre i som naltros, els futurs i actuals mestres, els que hem de treballar conjuntament amb aquestes noves tecnologies per recolzar i motivar a aprendre a escriure bé i amb qualitat, a no ser merament agents passius de la comunicació i a adonar-nos del que està bé, tenint en compte també el context en el que ens trobem. Perquè no serà igual, la manera en la que parlarem o escriurem amb un amic que amb un professor o superior. 

Les noves tecnologies han afavorit moltíssim molts aspectes de la nostra societat, de l’educació i l’ensenyament. Què em dieu de l’ensenyança a distància? No és això una cosa molt afavoridora del desenvolupament cognitiu i intel·lectual de les persones? 

A continuació vos deixo algunes de les adreces d’articles que parlen sobre aquesta temàtica i valtros mateixos podeu fer la vostra pròpia reflexió: