La classe del dimecres dia cinc
de desembre va ser una mica diferent,
pel que m’han contat perquè jo no hi era, varen dividir la classe en tres i
cada grup adquiria un paper i un rol diferent. Per una banda havia la part del
Govern i Ministeri d’educació, per un altre els docents i per l’altre l’equip
de direcció o centre educatiu. A partir d’aquests papers cada grup va contestar
una sèrie d’ítems per dur a terme un debat on es tractaven temes diversos. Aquí
pel que m’han contat com cada un feia un paper, es varen adonar de potser la dificultat
de viure en el paper que cada un ha de fer sense molestar a alguns amb alguna
filosofia o pensament concret sobre com s’han de fer les coses. Però al meu
parèixer, això passa perquè NO HI HA COMUNICACIÓ! Els establiments o els
Ministres d’educació o el Govern que imposa les lleis d’educació i implanta uns
dictàmens o donar el suport econòmic a les escoles i a tot el referent a
educació, hauria de ser personal que es dediqués a aquest món, és a dir, que
conegui les escoles, que conegui el món de l’educació no només pel que veu a les escoles dels fills (si en tenen) o
pel record de com era la seva escola, Institut, Universitat, etc. Sinó perquè
ho ha estudiat i viu de prop dintre aquest món. Suposo que es complex que un
polític que ha d’entendre de moltes més coses també entengui d’educació, però
per això requeririen un equip conseller que fos d’educació i no d’altres
branques. Perquè és per tots conegut el mal funcionament envers aquests temes,
ja que avui en dia, fiquen a un expert en turisme, per exemple, en urbanització
i no en el seu àmbit. Així funciona el nostre Govern i el nostre País. No es d’estranyar
que estiguem vivint dintre aquesta profunda crisi, però no crisi únicament econòmica
sinó de valors i coneixements en general, el Govern dona molta més importància
a la construcció que a l’educació- innovació- i a la ciència. Si més no, el
Govern hauria de preguntar i obrir-se en quant a la relació- comunicació amb
els centres educatius per saber la millor manera de gestionar i donar suport
als docents i alumnes, millorant d’aquesta manera l’evolució i l’aprenentatge¡,
que és el que més hauria d’interessar.
També per altra banda estan els
centres educatius que haurien també de provocar en els mestres una motivació
intrínseca cap a la comunicació entre ells i entre ells i l’equip directiu.
Haurien d’aprofitar el que tenen per promoure l’aprenentatge de qualsevol de
les maneres i no fixar-se tant en lo dolent que fa el Govern. Sé que deu ser
difícil treballar si no tens material o no tens un equipament o infraestructura
necessària, però també penso que davant això, a més de lluitar i queixar-se
perquè no sigui així, han de ressorgir noves idees i fer front a les mancances
amb Innovació didàctica o metodològica i, sobretot no perdre l’esperança i la
motivació, encara que entenc perfectament la frustració que pot provocar que no
t’escoltin o no pensin des de dalt, en el que realment importa: l’educació per
davant de tot, per millorar el país i per ser millors persones el que el
formin. Penso que direcció i docents haurien d’estar units pels mateixos objectius i no pensar en cada
un per separat, perquè ja es sap que la unió fa la força!
Desprès està la part dels docent,
que fins i tot aquests no s’entenen entre ells i de vegades s’ignoren o es
passen per damunt, això és una falta de valors i de saber estar i comportar-se
que penso que no hauria d’existir. És normal que a qualsevol lloc on convisquin
un grapat de persones, moltes vegades sigui difícil arribar a que tots pensin
per igual, però sí que han de promoure arribar a un consens i saber que, si has
de treballar amb aquesta o aquella persona l’has de tractar amb respecte i, es
més, amb cordialitat i prestar-li l’atenció que es mereix, encara que no sigui
de la teva opinió. Això ho dic des de la ignorància, perquè no he viscut mai a
un centre educatiu ni tinc moltes referències al respecte; és la meva opinió
pel que puc pensar que pot passar.
També m’agradaria esmentar aquí
que sincerament, penso que i, és de veritat lamentable i de probable, i ho dic
pel que s’està veien darrerament al nostre país, que el Govern central i els
mandataris, realment, no volen una educació de qualitat pels nens-joves; ja que
no volen que les persones siguin cultes i sàpiguen els seus drets i deures, volen infondre por i
amargura, i sinó, per què retallen tantíssim en educació? , per què és tan difícil
accedir a una educació superior? I , lo més fort, per què volen privatitzar les
escoles? Això passa perquè el que volen és que només estudiïn els de classe
alta, és a dir, els que tenen sous i són fills i filles de gent adinerada o
gent que està en el poder. Hem arribat a un punt que, fins i tot, neguen als
mestres poder opinar, que es dediquin a donar el contingut curricular que els
hi pertoca però sense opinar ni poder canviar i, havent de seguir una actitud subversiva.
Això em dona por perquè penso que estem anant a una nova dictadura encoberta. És veritat
també, que això pot ser una postura no tant incorrecta en el moment que,
hi haurà mestres que els hi parlen als alumnes de la seva ideologia política o
a l’hora d’explicar temes des de la imparcialitat ho fan des de la
subjectivitat, i en alguns temes es veritat que el mestre s’hauria de mantindré
al marge, ja que pots influenciar molt les ments dels joves o dels més
petits.., però crec que el més important és formar ments actives i crítiques
perquè ells mateixos triïn la millor opció i el camí que més els hi agradaria
seguir.
I ara em formulo la pregunta:
Què ens agradaria trobar-nos en arribar a l’escola o
què necessitaríem per estar motivats a la nostra feina?
Per una banda trobar-me un personal (tot el que treballi al centre) amb
actituds cordials, amables, oberts, pacients, amb afany de voler millorar i
ajudar a les persones que ho requereixin, no persones tancades amb una sola
metodologia i que pensen que és la millor, persones cansades de la seva feina,
sense motivació per innovar o que no veuen una llum al final del camí, persones
amargades que els hi afecta tant el tema de la crisi (que no dic que no sigui
preocupant), que s’obliden realment de la seva funció a l’escola. Hem de ser
persones que vulguin millorar i persones amb idees noves que siguin capaços de
funcionar encara que ens manqui material o infraestructura; sabent que el més
important és promoure un aprenentatge vivencial, i motivar als nens a seguir
aprenent sigui com sigui...
Penso que m’agradaria trobar-me unes instal·lacions en condicions mínimes (
espais condicionats amb calefacció i lluminositat), la resta ja l’anirem fent
amb ganes i il·lusió. M’agradaria un centre on s’impliqués a les famílies i es
tinguessin en compte les necessitats i desitjos de l’alumnat, per davant dels desitjos
dels docents. Un centre on es pogués parlar de tu a tu sense por , un centre on
la gent sigui sincera per tal de millorar; amb respecte i il·lusió tot pot anar
endavant i millorar-se. Un personal implicat en tot el que pertany al
desenvolupament general dels nens i nenes. Que es treballin els valors i s’emprin
les actituds i metodologies constructivistes i , en general tot el que hem
estudiat i treballat a la carrera que per a mi, és la base de tota educació.
I amb tot això penso que no pot haver persona que no es motivi en seguir
lluitant pel bé dels infants i per progressar en el seu desenvolupament i
aprenentatge. Ja sé que cada persona té la seva vida personal a part del que és
la feina, ja sigui per vocació o no, però si fas una tasca, fes-la lo millor
que puguis, i evita portar la vida privada a la feina. Amb això no vull dir que
si un dia un mestre està trist, ha de venir somrient i fent rialles com el que
més, sinó que procuri oblidar-se dels problemes i sentir l’ambient agradable i
alegre dels infants per, justament, evadir-se d’això i fer la seva tasca el
millor que pugui. També penso que és bonic que els alumnes vegin que el mestre
és humà i també pateix, podent aquest explicar i compartir el seu dolor (si
escau) amb l’alumnat, fent d’aquesta comunicació una relació el més humana possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada