La primera setmana de Gener vàrem treballar amb la
PDI: Pissarra Digital interactiva.
Na Marina ens va mostrar de que constava i per a
que la podíem emprar, podent experimentar de manera directa amb ella.
La veritat que penso que és un recurs Innovador de
qualitat per l'ensenyament a les aules, però que no hem d'oblidar-nos del que
és l'exploració i l'experimentació per als més petits.
Un possible desavantatge que trobo és la dificultat
de moure el cursor amb agilitat, perquè de vegades has de picar vàries vegades
per a que la pissarra ho capti i, aixo, fa perdre bastant de temps (cosa tan
desitjada dintre del calendari escolar i horari laboral a les escoles). Però
per un altre banda veig que té un unt de qualitats i aplicacions didàctiques
útils per a les aules, entre d'elles l'adaptació de les activitats a nens amb
N.E.E.
A continuació faré la reflexió adient a la pissarra digital:
QUÈ ÉS LA PDI?
La pissarra digital o pissarra electrònica és un sistema
tecnològic integrat per un ordinador multimèdia, el qual ha d’estar connectat a
Internet i amb un videoprojector per projectar
sobre una pantalla o paret blanca tot el que mostra el monitor de
l’ordinador. El que la fa ingeniosa i
útil dintre de les aules és la característica de poder interactuar amb ella; és
a dir, que els alumnes i els mestres poden emprar la pissarra directament amb
la mà i altres utensilis gràfics com si es tractés del ratolí de l’ordenador.
Això permet que tots els components de la classe puguin visualitzar i comentar
els documents i tota mena d’arxius visuals – auditius, etc, de manera conjunta.
Aquest nou sistema d’ensenyament
a través de les eines tecnològiques afavoreix els aprenentatges ja que motiva i
suscita un gran interès als estudiants. Que tots els infants d’avui en dia es
fascinen amb les tecnologies, és ben evident; però com sempre, jo em quedo amb la idea de que aquestes eines
s’han emprar com a suport i reforç de la resta de tipus de metodologies, més de
caràcter autònom, creatiu i d’exploració, al igual que la resta de competències
a tractar dintre el currículum. Perquè primer s’ha d’ensenyar de manera
vivencial i pràctica i desprès donar pas a reforçar gràcies a aquestes eines,
encara que també s’ha de treballar la competència de la tecnologia com a
material d’estudi concret. Perquè sinó, aquesta eina interactiva acabarà
utilitzant-se tal com s’empraven i , desgraciadament, encara s’empren, les tan
conegudes fixes d’aprenentatge poc significatiu.
La PDI ens serveix per
moltíssimes coses dintre de l’aula com per exemple jugar de manera interactiva
i cooperativa. També projectar les imatges, els vídeos, els treballs, els
projectes que s’estan treballant, fotografies, plafons i demés articles i
documents que es vulguin mostrar als nens.
Aquest són alguns dels objectius
que es tenen en compte a l’hora d’emprar la PDI a les aules:
- Fer classes dinàmiques, divertides i motivadores;
podent incentivar la creativitat de manera autònoma i espontània.
- Facilitar i suport didàctic per emprar
diferents estratègies d’aprenentatge i
formar diferents agrupaments.
- Afavorir el pensament crític à A través de l’exposició de documents, de vídeos, de documentals de manera
més senzilla i ràpida es pot potenciar la reflexió conjunta del grup i de
manera individual, per desprès comentar i compartir els pensaments i
sensacions.
El docent té una eina per recolzar
les seves explicacions que podran ajudar a complementar i enriquir
l’assimilació de continguts . Perquè el mestre sempre ha de corroborar que
l’alumnat ha entès el que estan tractant. També podrà crear activitats
dinàmiques i motivadores a treballar amb la pissarra.
Es poden crear programes
multimèdies didàctics de qualsevol matèria i que tracti qualsevol contingut o
tema transversal adient. Es pot intercanviar informació i documents amb altres
escoles o companys gràcies als correus electrònics, xarxes socials o blogs. A
la mateixa vegada es pot cercar qualsevol dubte o qualsevol informació al temps
que s’està impartint la classe o s’està treballant el projecte, gràcies als
buscadors d’Internet.
Un altre qüestió serà el lloc on
col·loquem la PDI. Si només tenim una al centre, penso que hauria d’estar
situada a l’aula d’usos múltiples per a que totes les classes puguin
accedir-hi, fent un cronograma i un horari per a cada professor i cada
grup-classe. Penso que si es té la PDI a l’aula, hem d’evitar emprar-la com a
eina essencial, perquè al meu parèixer, seria tornar als llibres de text,
deixant de banda la reflexió a través de l’experimentació sensorial. Ho he
comparat amb els llibres de text, però això tampoc és del tot cert, ja que els
llibres de text són fixos sense possibilitat d’ampliar i amb la PDI s’obre un
món ple de possibilitats de crear i fer una recerca quasi infinita.
Les noves tecnologies en general i la PDI de manera més concreta han
innovat la manera d’ensenyar i d’aprendre, però mai hem d’oblidar que els
infants han de moure’s, tocar, olorar, experimentar i explorar l’entorn per
arribar a una comprensió completa i significativa. A més d’això el mestre té
també una feina afegida que és adaptar les activitats proposades i les
dificultats de les mateixes a possibles dificultats i necessitats especials
dels nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada